L’abastiment municipal de cereals i carns a la vila d’Alzira i el seu terme (1370-1415): una contribució a l’estudi de les relacions ciutat-camp a la Ribera del Xúquer Salvador Vercher Lletí L’abastiment alimentari de les ciutats medievals és un tema que, en l’àmbit de la Mediterrània occidental, compta amb una certa tradició historiogràfica i una literatura que podem qualificar d’extensa, però presenta diverses asimetries en l’àmbit de la Corona d’Aragó. Primer de tot, perquè els nuclis estudiats fins ara corresponen a grans ciutats i, només excepcionalment, a viles-mercat de diferent rang. I en darrer lloc, i no pas menys important, perquè les recerques dutes a terme s’han centrat de manera quasi exclusiva en el proveïment blader. No és fins fa relativament poc que, en la historiografia de la Corona d’Aragó, s’ha començat a incorporar a la recerca sobre el consum i l’abastament urbà un altre dels grans capítols de l’alimentació medieval: el de la carn. En la tesi s’estudien una sèrie de sistemes, mecanismes, polítiques i agents implicats en l’abastiment de cereals i carni d’una important vila de reialenc del regne de València, amb la qual es vol omplir un buit historiogràfic clamorós. En l’elecció del període escollit ha estat determinat per raons de naturalesa heurística. La tesi està estructurada en tres grans blocs i un apèndix documental. D’acord amb l’actual tendència de la història econòmica se situa la demanda com el punt de partida de tot estudi sobre el mercat. Dediquem la primera part –Alzira, un mercat urbà– a presenta l’escenari de la recerca i calcular les necessitats del consum frumentari i de carn de la població. A la segona part ens centrem en el proveïment blader de la vila, un tema molt ampli que es subdivideix en sis capítols dedicats a: l’anàlisi tècnica del funcionament del mercat blader (grans, mesures, pesos, monedes i preus), la distribució dels cereals a l’almodí de la vila, els mercaders formenters, la intervenció municipal en l’aprovisionament blader de la vila, el conflicte entre Alzira i València per la qüestió frumentària i els problemes d’abastament durant l’Interregne. La tercera part, reservada l’abastiment carni, es troba, al seu torn, dividida en dos grans subcapítols: un primer sobre les diverses formes del proveïment de carn a la vila i el seu territori (caça, cria de bestiar i el mercat local de la carn). S’hi estudien els contractes d’asseguraments de bestiar i procedència dels ramats, els carnissers tant en la seua dimensió dels seus negocis con en la seua projecció social i política, tipus de carns assegurades i de consum i les taules de carnisseria. En un segon capítol dedicat a estudiar la violència i conflicte per l’ús de les pastures ens centrem a explicar les causes de la conflictivitat per les pastures, els diversos tipus de violència exercida envers els forasters. Amb l’apèndix documental es vol posar a l’abast de l’historiador una sèrie de documents, fins el moment inèdits, que es poden aprofitar per aquells interessats en el tema historiogràfic estudiat.