El treball de recerca que es presenta ofereix una nova mirada sobre els contextos d'oportunitats econòmiques i socials que existiren a la Mediterrània occidental del segle XVII, proposant per això escapar de les anàlisis territorials per afavorir la mirada sobre els subjectes que es mobilitzaren a través de diferents fronteres. Per assolir el seu propòsit l'investigador ha focalitzat la seua atenció en dos trajectòries individuals, la de Costantino Cernezzi, primer comte de Parcent, (Como, 1590- València, 1656) i la de Benedetto Odescalchi, papa Innocenci XI (Como, 1611 - Roma, 1689). Malgrat la singularitat de les seues vides i les xarxes que van desplegar en tota Europa, el seu valor heurístic rau en els tres grans temes que subratllen la importància dels emprenedors en un període en el qual la Mediterrània s'havia interpretat en plena decadència. Una de les matèries d'examen d'aquest treball fa aflorar les relacions entre individu, família i comunitat, per entendre de quina forma es relacionaren els subjectes de l'extens grup de milanesos dispersos en centres econòmics com Gènova, Venècia, Nuremberg o València, per nomenar només les seus principals de les famílies Cernezzi i Odescalchi. En una altra línia, s'analitzen les implicacions dels emprenedors en el desenvolupament econòmic, tant en la seua vessant mercantil com financera, utilitzant el cas com una finestra d'observació de la integració d'economies regionals i innovacions als mercats del crèdit mediterranis del Sis-cents. I, finalment, s'estudia com el rotund èxit als negocis fou acompanyat per un fulgurant ascens social dels seus cognoms gràcies a la seua funció de brokers, habilitat imprescindible per a diferents poders mediterranis necessitats d'agents connectors, fet que dóna peu a analitzar les escalades socials en diferents contextos polítics i territorials. Al nostre món globalitzat i convuls, entendre les comunicacions, reflexionar sobre els grups, identificar oportunitats i escapar d'anàlisis «nacionals» en el passat, ofereix claus analítiques i crítiques per al present. Els objectius anteriorment citats s'han plasmat gràcies a la combinació d'unes fonts «excepcionals», situades als arxius de les famílies a Toledo, València, Roma i Como, amb una perspectiva d'anàlisi transnacional, unida a una variació d'escales d'observació i a través de l'ús de les anàlisis de xarxes.