Libèl·lules i espiadimonis són els noms comuns emprats per a anomenar eixos insectes que tan familiars en resulten i que configuren l’ordre escollit per a la realització d’aquesta tesi doctoral: el dels odonats. D’entre les característiques taxonòmiques que el configuren com a grup, cal destacar dos trets diagnòstics: un de la fase adulta i l’altre de la fase larvària. Un és l’òrgan copulador dels mascles adults, el qual s’ubica en el segon segment abdominal; aquesta característica determina un comportament reproductor exclusiu: durant l’aparellament el mascle doblega l’abdomen per a poder arribar a l’orifici genital de la femella. L’altre tret és la modificació del llavi inferior de les larves, similar a un braç articulat, que s’anomena màscara; aquesta estructura prènsil acabada amb ganxos permeten a les larves la captura de l’aliment (Lorenzo Carballa & Cordero Rivera, 2012; Torralba-Burrial, 2015). Actualment els odonats, amb els subordres Zygoptera, Anisoptera (ambdós presents a tots els continents excepte a l’Antàrtida) i Anisozygoptera (present només a Àsia) (Boudot & Kalkman, 2015), i amb unes 6.000 espècies d'odonats descrites arreu del món, no són el grup d’insectes de major diversitat. Tot i això, la seua presència ens és ben patent i es poden trobar a hàbitats tan contraposats com les llacunes alpines i els uadis del desert (Riservato et al., 2009). Però tot i ser un grup aparentment conegut encara ens queden moltes espècies per catalogar, fet que s’ha fet patent amb el descobriment de noves espècies de libèl·lules per a la ciència arreu del món i que permet l’actualització dels inventaris d’odonats tant locals com globals. Açò no suposa només l’obtenció de simples llistats d’espècies, sinó que possibilita valoracions i accions de conservació, i llargues sèries de registres temporals que permeten l’establiment de relacions filogenètiques, avaluacions biogeogràfiques i l’estudi de fenòmens globals com el canvi climàtic. Per aquests motius, els objectius que s’han plantejat per al capítol 3 d’aquesta tesi són actualitzar l'odonatofauna valenciana, avaluar la biogeografia de les diferents espècies que la configuren, i fer una comparació amb l'odonatofauna de Catalunya i Aragó, dos territoris veïns del País Valencià. També, discutir sobre l’estatus actual d’espècies que no s’han trobat al territori valencià des de principis del segle XX, i donar explicacions potencials a la distribució observada actualment al conjunt d’espècies valencianes. Les mesures claus per a comprendre com s'estructuren les comunitats d’éssers vius són les d'abundància i diversitat. La primera es limita a estudiar el nombre total d'individus en una comunitat, mentre que la segona té en compte no només el nombre d’individus, sinó també el nombre d'espècies (Morin, 2011). D’entre els diferents tipus de diversitat que va definir Whittaker (1960, 1972), la diversitat alfa es correspon a la diversitat estudiada a nivell d’una comunitat local, mentre que la diversitat beta és la variació en la composició d’espècies entre diferents comunitats locals. Això implica diferents comunitats al llarg de l’espai i del temps entre els llocs d’una àrea determinada. L’interés per estudiar la diversitat beta s’ha incrementat en els darrers anys (Juen & De Marco, 2011; Heino, 2011; Saulino et al., 2014; Wezel et al., 2014; Sueyoshi et al., 2016), i en el cas dels odonats existeixen moltes evidències que les seues comunitats són dinàmiques i sofreixen altes taxes de canvi al llarg de l'espai i del temps. De fet, hi ha troballes recents importants sobre l’estructura de comunitats d’odonats en sistemes mediterranis i sobre la influència que tenen sobre aquestes tant els factors locals com els regionals (Soler Monzó, 2015). Tanmateix, encara queden molts aspectes per explorar sobre la configuració de les comunitats d’odonats i quins fenòmens i processos hi intervenen, sobre la combinació de noves metodologies per a l’anàlisi d’aquests, i sobre com la repercussió dels factors ambientals en la diversitat beta pot ser clau a l’hora de definir espècies bioindicadores. Per tot açò, els objectius que s’han formulat per al capítol 4 de la present tesi són determinar la diversitat i els factors responsables de la composició de les comunitats de libèl·lules i espiadimonis adults en sis transsectes de localitats valencianes (Bicorb, Quesa, Sumacàrcer, Antella, Manuel i Alboi), totes elles pertanyents a la conca del riu Xúquer. També, establir quines són les relacions existents entre les espècies d’odonats, el tipus de paisatge i les variables fisicoquímiques de l’aigua, i identificar aquelles espècies que poden ser-ne bioindicadores. Les libèl·lules i els espiadimonis tenen un cicle vital complex en el qual la fase larvària i la fase adulta són d’habitats contraposats (aquàtic i terrestre, respectivament). Tanmateix, aquesta separació d’ambients no implica independència entre les fases, ja que les condicions ambientals en cadascuna d’elles afecten les fases posteriors. Així, els efectes que es generen i que són transmesos a través de diferents fases són coneguts com a efectes perdurables (en anglés “carryover effects”). Tal com expliquen Stoks & Córdoba-Aguilar (2012), s’ha comprovat que les condicions ambientals larvàries poden repercutir, a través dels efectes perdurables, en l'eficàcia biològica dels adults (a nivell de mida, rendiment de vol o comportament). Però aquest patró d’efectes també es troba en la fase adulta: les condicions ambientals dels adults poden reduir la longevitat i la fecunditat, la qual cosa disminueix la producció d'ous al llarg de la vida, tot afectant el nombre d'ous i de larves de la següent generació. Encara que els efectes perdurables des de la fase adulta fins a la descendència són bastant desconeguts, se sap que poden afectar la mida de l'ou o la selecció de la zona d’oviposició. Però encara se’n sap menys dels efectes perdurables en la fase d’ou, la més desconeguda del cicle vital dels odonats. Així, per tal d’obtindre un enfocament integral del cicle vital, Stoks & Córdoba-Aguilar (2012) proposen, com a assumpte pendent, esbrinar en quina mesura i de quina manera les condicions ambientals imposades durant la fase d’ou afecten l'eficàcia biològica de les següents fases vitals dels odonats. També, aquests animals han sigut considerats com a insectes útils per devorar multitud d’altres insectes (Colomb, 1933) i es té coneixement que tenen un gran potencial en el control de plagues (Simaika & Samways, 2008). No obstant, encara queda molt per saber sobre el seu paper profitós de forma directa, com a controladors de plagues, i de forma indirecta, com a controladors de malalties a través de la regulació dels vectors que les transmeten. Tenint tot açò en compte, els objectius que s’han establert per al capítol 5 de la tesi són explorar les respostes antipredadores a nivell de la fase d’ou, emprant l’espiadimonis Ischnura elegans com a espècie d’estudi, i trobar els costos associats a aquestes respostes al llarg de la resta de fases vitals. També, explorar les respostes dels ous del mosquit Aedes albopictus a competidors i predadors, entre altres l’espiadimonis Ischnura elegans. A més, avaluar l’existència dels costos posteriors associats a aquestes respostes i discutir el paper dels odonats com a proveïdors del serveis de regulació de vectors globals de malalties humanes. Com que la present tesi abasta àmbits odonatològics diferents i els objectius es configuren en tres blocs associats a capítols específics, a continuació es descriu la metodologia associada a cadascun d’ells: - Per a assolir els objectius del capítol 3: Des de la publicació del catàleg “Les libèl·lules de la Comunitat Valenciana” (Baixeras et al., 2006), el nombre de noves cites i de noves espècies s’ha anat incrementant fins a l’actualitat, amb el registre inventariat del Banco de Datos de Biodiversidad de la Comunidad Valenciana (http://bdb.cma.gva.es/) i les investigacions i les publicacions científiques que s’han anat succeint des d’aleshores. Per tant, per tal de fer una posada a punt de tot el coneixement relatiu als odonats del País Valencià, s’ha dut a terme una recopilació i valoració de totes les troballes odonatològiques. Emprant aquest recull d’informació, s’ha procedit a la classificació i l’anàlisi biogeogràfiques de les espècies de libèl·lules i espiadimonis valencians, segons els elements biogeogràfics del treball de Torralba Burrial & Ocharan (2007b) i la informació de categorització d’aquests referida a l’àrea de distribució coneguda actualment. A més, tenint en compte l’anàlisi resultant, s’ha fet una comparativa biogeogràfica amb Catalunya i Aragó. - Per a assolir els objectius del capítol 4: El mostreig d’odonats adults s’ha efectuat als sis transsectes esmentats, en dies assolellats i sense vent (Sato & Riddiford, 2008), durant la primavera i l’estiu. S’han fet exploracions visuals de la composició faunística de libèl·lules i d’espiadimonis, i s’han comptabilitzat a l’instant el nombre d’individus de cada espècie per a obtenir-ne l’abundància (Silva et al., 2010). La identificació de les espècies s’ha fet mitjançant els llibres d’Askew (2004) i de Dijkstra & Lewington (2006), i el de Boudot & Kalkman (2015) s’ha emprat com a la referència de la nomenclatura específica.   L’obtenció de les dades referents al paisatge s’ha fet mitjançant imatges del Google Earth de les zones mostrejades, després de ser processades amb el programa GIMP (GNU Image Manipulation Program). Les variables fisicoquímiques de l’aigua s’han obtingut de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Per a establir les relacions entre les espècies i les variables ambientals, s’han emprat diversos mètodes estadístics, principalment anàlisis multivariants de redundància (RDA). - Per a assolir els objectius del capítol 5: L’efecte dels senyals químics de risc sobre els ous d’Ischnura elegans S’han capturat femelles madures d'Ischnura elegans, les quals s’han dipositat d'una en una en gots de plàstic. Les parets d’aquests han estat recobertes amb paper de filtre humit, el qual ha servit com a suport d'oviposició (Van Gossum et al., 2003; Stoks & De Block, 2011). Els ous d'Ischnura elegans han estat exposats als senyals químics procedents de larves d’altres espiadimonis. Aquestes larves s’han col·locat en gots amb aigua perquè emeteren els compostos químics. Per a avaluar l’efecte d’aquest senyals químics sobre els ous i la resposta d’aquests per detecció de risc de predació, s’han establert rèpliques tractament (en les quals els ous ha sigut exposats als senyals) i les corresponents rèpliques control (en les qual no ha existit aquesta exposició). Per a l’alimentació de les larves d’espiadimonis (tant les emissores dels químics com les de les nascudes de les rèpliques del tractament i del control) s’han utilitzat nauplis del crustaci Artemia salina i anèl·lids del gènere Tubifex (Sánchez-Guillén et al., 2005). Quan els espiadimonis han arribat a la fase adulta, se n’ha determinat el sexe, i s’ha mesurat la longitud alar i el pes sec, els quals s'han comparat entre els tractaments i els controls. L’efecte dels senyals químics de risc sobre els ous d’Aedes albopictus S’han capturat femelles d’Aedes albopictus, les quals s’han dipositat en recipients que contenien fibres humides de cartró. Aquestes han servit de suport perquè les femelles feren les postes. De la mateixa manera que en l’apartat anterior, s’han col·locat larves de mosquit en recipients amb aigua per a l’emissió dels químics. Per a avaluar l’efecte d’aquest senyals químics sobre els ous i la resposta d’aquests per detecció de risc, s’han establert rèpliques tractament A (en les quals els ous ha sigut exposats als senyals procedents de larves d’Aedes albopictus), rèpliques tractament B (en les quals els ous ha sigut exposats als senyals procedents de larves d’Ischnura elegans) i les corresponents rèpliques control (en les qual no ha existit aquesta exposició). Per a l’alimentació de les larves de mosquit (tant les emissores dels químics com les de les nascudes de les rèpliques del tractament i del control) s’ha emprat un barrejat de farina bovina i de tonyina, de llevat i de vitamines (Puggioli et al., 2013). Quan els mosquits han arribat a la fase adulta, se n’ha determinat el sexe, i s’ha mesurat la longitud alar i la longitud de la tíbia posterior, els quals s'han comparat entre els tractaments i els controls. Anàlisis estadístiques: Per tal de dur-les a terme, s’ha emprat sempre el programari lliure R (http://www.r-project.org/). De forma general, aquestes han sigut possibles gràcies a la utilització de diferents paquets de l’R i han consistit en diferents models lineals, correlacions no paramètriques i anàlisis multivariants. Després de seguir la metodologia específica per a cada capítol, els principals resultats i les conclusions són:   - Del capítol 3: Es reporta el registre de 65 espècies d’odonats al País Valencià, les quals representen un 82,28% respecte les 79 espècies d’odonats registrats a la península Ibèrica. De les 65 espècies de libèl·lules valencianes, de Macromia splendens i de Lindenia tetraphylla només se’n tenen registres antics. D’aquestes dues espècies caldria fer-ne exhaustives i consecutives recerques planificades per saber-ne si realment estan presents o no en aquest territori. A més, els exemplars de Lindenia tetraphylla dipositats en col·leccions entomològiques i la informació que aporten posa de manifest la importància dels museus en l’aportació de dades a nivell de confirmació de presència i de distribució d’espècies. També és rellevant la contribució de la ciència ciutadana en l’odonatologia, encara que són necessaris alguns canvis per tal d’optimitzar els esforços dels grups de voluntariat. El País Valencià està enriquit amb odonats classificats com a elements etiòpics, si el comparem amb els territoris veïns de Catalunya i Aragó. Aquesta diferència probablement és deguda, a més dels patrons històrics de dispersió, a la major proximitat geogràfica i la similitud climàtica amb el continent africà. També, en un context de canvi climàtic i tenint en compte les qüestions d’ubicació i clima, és probable que al País Valencià el nombre d’elements etiòpics s’incremente en els pròxims anys. És imprescindible continuar amb el seguiment de les espècies d’odonats per a ser coneixedors de la seua distribució real en sèries temporals, per a poder constatar empíricament l’efecte del canvi climàtic i per a poder millorar els sistemes de classificació biogeogràfics existents (o per a crear-ne de nous). - Del capítol 4: En els mostrejos de 2011 es detectaren, en només sis localitats de la província de València (Alboi, Antella, Bicorb, Manuel, Quesa i Sumacàrcer), 29 espècies d’odonats (quasi el 50% de les espècies valencianes). S’ha trobat una clar efecte negatiu de la proporció de paisatge urbà que envolta les localitats mostrejades sobre la diversitat d’odonats, i una la repercussió nociva de l’antropització del paisatge sobre la diversitat de libèl·lules. També s’ha trobat un efecte positiu del paisatge urbà circumdant sobre l’abundància d’individus, possiblement degut a xifres elevades d’aquelles espècies tolerants a les activitats atròpiques i a la contaminació pròpies de zones urbanes. S’ha detectat una correlació positiva entre la demanda biològica d’oxigen i l’abundància d’individus, fet possiblement resultant per un efecte cascada des de l’elevada activitat microbiana associada a la contaminació fins als nivells tròfics superiors. A través dels diferents valors de diversitat i de les diferents anàlisis estadístiques emprades (clúster, anàlisi de redundància (RDA) i corba de resposta principal (PRC)), s’han trobat dos grups de comunitats d’odonats en l’àrea estudiada: el de les zones més baixes de la conca del riu o “downstream” (d’Alboi, Antella i Manuel) i el de les zones més altes o “upstream” (de Bicorb, Quesa, Sumacàrcer). Aquesta distinció està vinculada a un gradient d’antropització, la qual és major en les zones més baixes. D’entre les diferents relacions establertes entre variables ambientals (del paisatge o de l’aigua) i espècies d’odonats concretes, destaca el marcat lligam entre condicions ambientals antropitzades i les espècies Ischnura elegans, Platycnemis latipes, Erythromma lindenii i Trithemis annulata, fet que concorda amb la proposta d’aquests odonats en fase adulta com a bioindicadors de l’impacte humà sobre el medi ambient. - Del capítol 5: Tal com s’havia previst per a l’experiment realitzat, els ous de l’espiadimonis Ischnura elegans han eclosionat més prompte, en resposta als químics de senyalització de risc de predació per part de larves d’espiadimonis de la família Coenagrionidae. També s’ha observat que els individus procedents dels ous que han estat sotmesos a aquests senyals han desenvolupat ales més menudes. El temps d’eclosió dels ous del mosquit Aedes albopictus no s’ha vist afectat per la presència de químics de senyalització de risc de predació per part de larves d’Ischnura elegans. Tanmateix, l’exposició dels ous d’Aedes albopictus a aquests senyals químics sí que ha afectat el temps de desenvolupament larvari en funció del sexe. Els resultats de l’experiment suggereixen que les respostes dirigides a evitar riscos poden ser desencadenades durant la fase d’ou i, encara que poden variar considerablement entre espècies, és probable que siguen una estratègia generalitzada en els insectes. Les respostes d'alerta primerenca poden ser particularment importants per a entendre l'ecologia d'insectes amb alguna fase aquàtica, alguns dels quals (com el mosquit Aedes albopictus) són vectors globals de malalties humanes.Order Odonata is the group of insects chosen for the accomplishment of this doctoral thesis. Two diagnostic features highlights in this group. The copulating organ of adult males, located in the second abdominal segment; a feature which determines an exclusive reproductive behaviour: during mating the male bends the abdomen to reach the female genitalia. The other characteristic is the modification of the lower lip of the larvae, similar to an articulated arm, which is called as mask; this structure with hooks allows larvae to capture the food (Lorenzo Carballa & Cordero Rivera, 2012; Torralba-Burrial, 2015). Currently, odonates include the suborders Zygoptera, Anisoptera (both present in all continents except in Antarctica) and Anisozygoptera (present only in Asia) (Boudot & Kalkman, 2015), and approximately 6,000 species described throughout the World. They are ubiquitous in such opposing habitats as alpine lagoons and desert wadis (Riservato et al., 2009). But despite being a seemingly known group, many species remains uncatalogued, as patented with the discovery of new species of dragonflies for science around the world, allowing the update of inventories of both local and global odonates. In this sense, listing species makes also possible to implement conservation assessments and actions, as well as long temporary datasets, allowing the establishment of phylogenetic relationships, biogeographic assessments and the study of global phenomena such as climatic change. For these reasons, the objectives present in chapter 3 of the thesis are to update the Valencian odonates, to evaluate the biogeography of these different species and compare it with odonates of Catalonia and Aragon (two neighbour territories of the Valencian Country). Also, to discuss the current status of species that have not been found in the Valencian territory since the beginning of the 20th century, and to give potential explanations to the currently observed distribution in the Valencian species. Abundance and diversity are the key measures to understand how the communities of living organisms are structured. The first is limited to study the total number of individuals in a community, while the second one takes into account not only the number of individuals, but also the number of species (Morin, 2011). Among the different types of diversity defined by Whittaker (1960, 1972), alpha diversity corresponds to the diversity studied at a local community level, while beta diversity is the variation in the composition of species between different local communities. This implies different communities throughout space and time among places in a particular area. The interest to study beta diversity has increased in recent years (Juen & De Marco, 2011; Heino, 2011; Saulino et al., 2014; Wezel et al., 2014; Sueyoshi et al., 2016), and in the case of odonates there are many evidences that their communities are dynamic and suffer high rates of change throughout space and time. In fact, there are important recent findings about the structure of communities of odonates in Mediterranean systems and about the influence that these local and regional factors have on them (Soler Monzó, 2015). However, there are still many aspects to explore about the configuration of the Odonata communities and their implied phenomena and processes, about the combination of new methodologies for the analysis of these, and about how the impact of environmental factors on the beta diversity can be key in defining bioindicator species. For all the aforementioned, the objectives formulated for chapter 4 of this thesis are to determine the diversity and the factors responsible for the composition of the communities of adult dragonflies and damselflies in six transects of Valencian localities (Bicorb, Quesa , Sumacàrcer, Antella, Manuel and Alboi), all of them belonging to the basin of the Xúquer River. Also, to establish the relationships among Odonata species, type of landscape and physicochemical variables of water, and to identify potential bioindicator species. Dragonflies and damselflies have a complex life cycle in which the larval phase and the adult phase are of opposing habitats (aquatic and terrestrial, respectively). However, this separation of environments does not imply independence between the phases, since the environmental conditions in each one of them affect the later phases. Thus, the effects that are generated and that are transmitted through different phases are known as carryover effects. As explained by Stoks & Córdoba-Aguilar (2012), larval environmental conditions can affect, through carryover effects, the fitness of adults (at the level of size, flight performance or behaviour). This pattern can also be observed in the adult phase: the environmental conditions of adults can reduce longevity and fertility, which reduces the production of eggs throughout life, affecting the number of eggs and larvae of the next generation. Although the carryover effects from the adult stage to the offspring are quite unknown, it is known that they can affect the size of the egg or the selection of the oviposition zone. However, we are still far away to deeply understand the carryover effects in the egg stage, the most unknown stage of Odonata life cycle. Thus, in order to obtain a comprehensive approach to the life cycle, Stoks & Córdoba-Aguilar (2012) proposed to find how the environmental conditions imposed during the egg phase affect the fitness of the following vital phases of odonates. These animals have been considered as insects useful for devouring many other insects (Colomb, 1933) and it is known that they have great potential in pest control (Simaika & Samways, 2008). However, there is need to know about its beneficial role directly, as pest controllers, and indirectly, as disease controllers through the regulation of the vectors that transmit them. Taking this into account, the objectives set to chapter 5 of the thesis are to explore the antipredator responses at the level of egg stage, using Ischnura elegans (damselfly), and find the costs associated with these responses throughout the rest of the vital stages. Also, to explore the responses of eggs from Aedes albopictus (mosquito) to competitors and predators. In addition, to evaluate the existence of subsequent costs associated with these responses and to discuss the role of odonates as providers of the global vector regulation services of human diseases. Because the present thesis covers different odonatological fields and the objectives are configured in three blocks associated with specific chapters, the methodology associated with each one of them is as follows: - To achieve the objectives of chapter 3: Since the publication of the catalogue Les libèl·lules de la Comunitat Valenciana (Baixeras et al., 2006), the number of new appointments and new species has been increased, with the inventory registration of Banco de Datos de Biodiversidad de la Comunidad Valenciana (http://bdb.cma.gva.es/) and later publications. Therefore, in order to prepare all the knowledge related to odonates of the Valencian Country, a recompilation and evaluation of all odonatological findings has been carried out. Using this collection of information, the biogeography of Valencian dragonflies and damselflies has been analyzed according to the biogeographical elements of Torralba Burrial & Ocharan (2007b). In addition, our results are compared with those from Catalonia and Aragon. - To achieve the objectives of chapter 4: Sampling of adult odonates has been performed in the six transects mentioned, on sunny days and without wind (Sato & Riddiford, 2008), during spring and summer. Visual explorations of the Odonata composition have been made, and the number of individuals of each species has been recorded instantly to obtain abundance (Silva et al., 2010). Species identification has been done through books of Askew (2004) and Dijkstra & Lewington (2006), and Boudot & Kalkman (2015) has been used as the reference to the specific nomenclature. To obtain the landscape data, Google Earth images were used from the sampled areas, after being processed with the GIMP (GNU Image Manipulation Program) program. The physicochemical variables of water have been obtained from the Confederació Hidrogràfica del Xúquer. To establish relationships among species and environmental variables, several statistical methods have been used, mainly multivariate redundancy analyzes (RDA). - To achieve the objectives of chapter 5: The effect of risk chemical cues on the eggs of Ischnura elegans Mature females of Ischnura elegans have been captured and deposited one by one in plastic glasses. The walls of these have been covered with wet filter paper, which has served as oviposition support (Van Gossum et al., 2003; Stoks & De Block, 2011). The eggs of Ischnura elegans have been exposed to chemical cues from larvae of other damselflies. These larvae have been placed in glasses with water to emit chemical cues. To evaluate the effect of these on the eggs and their response to predation risk, treatment replicas have been established (in which the eggs have been exposed to the cues) and the corresponding control replicas (in which the eggs have not been exposed to the cues). Nauplii of Artemia salina and annelids of genus Tubifex have been used as food source (Sánchez-Guillén et al., 2005). When damselflies have reached the adult stage, sex has been determined, and the wings and dry weight have been measured, and subsequently have been compared between treatment and control. The effect of risk chemical cues on Aedes albopictus eggs Aedes albopictus females have been captured and deposited in containers with wet cardboard fibers, which in turn acted as oviposition support. In the same way as in the previous section, mosquito larvae have been placed in containers with water for the emission of chemicals. To evaluate the effect of these chemical cues on the eggs and their response to risk detection, treatment A replicas have been established (in which the eggs have been exposed to cues from Aedes albopictus larvae), treatment B replicas (in which the eggs have been exposed to cues from Ischnura elegans larvae) and the corresponding control replicas (in which this exposure has not existed). For the feeding of mosquito larvae, a mixture of bovine and tuna flour, yeast and vitamins (Puggioli et al., 2013) has been used. When mosquitoes have reached adulthood, sex has been determined, and the length of the wing and the length of the posterior tibia have been measured, which have been compared between treatments and control. Statistical analysis: R free software (http://www.r-project.org/) has been used. In general, these have been possible thanks to the use of different packages of R and they have consisted of different linear models, non-parametric correlations and multivariate analyzes. After the realization of specific methodology for each chapter, the main results and conclusions are: - From chapter 3: The record of 65 species of odonates in the Valencian Country is reported, which represent 82.28% respect to the 79 species of odonates registered in the Iberian Peninsula. Of the 65 species of Valencian odonates, the available records of Macromia splendens and Lindenia tetraphylla are old. Of these two species, it would be necessary to make exhaustive and consecutive planned searches to know if they are really present or not in this territory. In addition, the Lindenia tetraphylla specimens deposited in entomological collections and the information they provide highlights the importance of museums in providing data at the level of confirmation of presence and distribution of species. The contribution of citizen science to odonatology is also relevant, although some changes are needed to optimize the efforts of voluntary groups. The Valencian Country is enriched with odonates classified as Ethiopian elements, if we compare it with the territories of Catalonia and Aragon. This difference is probably due, in addition to the historical patterns of dispersion, to the greater geographic proximity and the climatic similarity with the African continent. Also, in a context of climate change and taking into account the issues of location and climate, it is probable that in the Valencian Country the number of Ethiopian elements will increase in the coming years. It is essential to continue the monitoring of the species of odonates to be aware of their real distribution in temporary series, in order to be able to empirically verify the effect of climate change and to improve existing biogeographic classification systems (or to create new ones). - From chapter 4: In 2011 samples were detected, in only six localities of the province of València (Alboi, Antella, Bicorb, Manuel, Quesa and Sumacàrcer), 29 species of odonates (almost 50% of the Valencian species). A clear negative effect has been found on the proportion of urban landscape that surrounds the sampled localities on the diversity of odonates. A positive effect of the surrounding urban landscape on the abundance of individuals has been found too, possibly due to high number of individuals of those species that are tolerant of anthropic activities. A positive correlation has been detected between the biochemical oxygen demand and the abundance of individuals, possibly resulting in a cascade effect from the high microbial activity associated with contamination to higher trophic levels. Through the different values of diversity and the different statistical analyzes employed (cluster, redundancy analysis (RDA) and principal response curve (PRC)), two groups of Odonata communities have been found in the area studied: one of the lowest zones of the river basin or "downstream" (Alboi, Antella and Manuel) and one of the highest or "upstream" zones (Bicorb, Quesa, Sumacàrcer). This distinction is linked to a gradient of anthropization, which is higher in the lower zones. Among the different relationships established between environmental variables (landscape or water) and particular Odonata species, the marked link between anthropized environmental conditions and Ischnura elegans, Platycnemis latipes, Erythromma lindenii and Trithemis annulata, agrees with the proposal of these odonates in adulthood as bioindicators of the human impact on the environment. - From chapter 5: Ischnura elegans eggs have hatched earlier in response to chemicals cues of predation risk from damselfly larvae of the Coenagrionidae family. It has also been noted that the individuals from eggs that have been under these cues have developed smaller wings. The hatching time of mosquito eggs Aedes albopictus has not been affected by the presence of chemicals cues of predation risk from Ischnura elegans larvae. However, the exposure Aedes albopictus eggs to these chemical cues affected the time of larval development based on sex. The results of the experiment suggest that the responses aimed at avoiding risks can be triggered during the egg phase and, although they may vary considerably between species, it is likely that they follow a generalized strategy in insects. Early warning responses can be particularly important in understanding insect ecology with some aquatic phase, some of which (like the Aedes albopictus mosquito) are global vectors of human diseases.