En el proppassat número de Dau al Deu parlarem de la creixent atenció de la ciència i la tecnologia a la situació d¿emergència planetària, les seues causes i les mesures a adoptar per avançar cap a societats sostenibles[1]. Férem així referència a nombroses contribucions científiques en camps com les energies netes i renovables, l¿augment de l¿eficiència d¿aparells i processos (amb el consegüent estalvi energètic), la producció ecològica d¿aliments, la reducció i reciclatge de residus, la recuperació d¿ecosistemes degradats, etc. Afegírem, però: ¿Recentment s¿ha comprés que aquestes contribucions són del tot insuficients i ha començat a desenvolupar-se una nova àrea de coneixement, una Ciència de la Sostenibilitat¿, l¿objectiu explícit de la qual és contribuir a la transició a la sostenibilitat, és a dir, assenyalar el camí cap a una societat sostenible en aquest nou període de la història de la humanitat, l¿Antropocé, en el qual l¿acció dels éssers humans és responsable dels grans canvis que està experimentant el planeta.