Partim de la visió que per acabar amb la Violència de Gènere es fa necessari un canvi en el sistema patriarcal i capitalista que és el que la produeix i la manté. Considerem que és urgent una nova orientació en el tractament de la violència de gènere on la prevenció i el canvi de model social, econòmic, cultural i polític siguen l’eix fonamental. Una orientació que a nivell professional ha de ser interdisciplinària, ecosistèmica, que tinga en compte la interseccionalitat de la violència de gènere amb altres problemàtiques, i que adopte una mirada feminista, on l’objectiu siga finalment l’apoderament de la dona. No tenim cap dubte que la intervenció és necessària i les professionals són imprescindibles. Però les intervencions que es realitzen des de les institucions poden pecar d’epidèrmiques, donat que estan centrades fonamentalment en el nivell assistencial i individual per pal·liar les conseqüències de la violència en la dona, sense combatre les causes primigènies. Així doncs, volem conèixer quina és l’atenció que reben estes dones i si la intervenció es pot millorar. En l’actual circuït d’atenció intervenen diversitat de professionals amb molta dedicació i a les quals se’ls exigeix una gran responsabilitat, pateixen molta càrrega assistencial i emocional, i fins i tot en ocasions pateixen violència institucional. Quina percepció tenen les professionals? Se les escolta? D’altre costat, els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la transmissió de valors i en l’avaluació sobre les qüestions socials Quina imatge reflecteixen?