The present doctoral thesis aims, from the scientific field of local development, to contribute its grain of sand to safeguard the pilgrimage of the Useres. This work has wanted to be, both in its objectives and in the way of carrying it out, a tool more at the service of the values ​​of the pilgrimage of Useres. Frequently, when a law, a decree, a legislative disposition appears, we can think that everything is already done; and if not, often it falls into the idea that sticking to a law will protect the heritage. It is true that it is better if there is a norm that if there is nothing, because at least that is where to take on the violation of rights. However, before the rule there is always a path made by different agents and actors who have contributed directly or indirectly to the conservation of this heritage. Our work has focused on those who have made the way possible, they and those who have built and rebuilt the pilgrimage throughout different generations until our days. In this sense, we have approached the pilgrimage of the Useres not only as a heritage in itself, but as a complex construction, to be relational, both real and imagined, narrated and collective (Bourdieu, 1991; Santamarina, 2012). For all this, our work is qualitative and looks at the pilgrimage of Useres as a community process in which different agents have been involved in the social construction of what is now the pilgrimage of Useres. Throughout our work we have highlighted the fundamental role that they have had, and here we agree with the present decree of BIC, what he calls the Board of Pilgrims for us "people of the procession" (Board of Pilgrims) and other actors that Beyond forming part of an administration or institution with their work, they have also contributed to the safeguarding of pilgrimage. For us, it was very important to keep track of that buried and constant work of both of us in this safeguard task. Frequently the regulations aim to respond to needs or problems of the population, while putting protection measures and consolidating rights. In our case, prior to this regulation, there was already a group of people who had developed diagnoses, which were launching initiatives on a local scale that were intended to be satisfactory in order to solve the problems detected. This paper aims to be a means of expression of those group and collective strategies that frequently go almost unnoticed for the scientific field. It is precisely the local development studies from a community perspective that have contributed from a micro analysis, experiences that can be extrapolated to larger areas. Our work has been divided into eight structured chapters through a basic social research scheme. The first chapter supposes a synthesis of what; That is, from what epistemology we have addressed it, what has been the research methodology used and the reason for it. It aims to be a presentation of what has been our research itinerary, that is why we describe our object of study: the social construction of rural heritage as a factor of identity and local development. We set out some research objectives and hypotheses to which we have tried to respond throughout our investigation. Next, in the second chapter, we intend to situate in geography, economic and social terms our object of study, that is, we approach the territory of the Pilgrims, a rural space between the dry land and the high mountain of Penyagolosa. In the third chapter, we present the theoretical framework that has focused all our research. It is important to note that this work has had a multidisciplinary nature since the object of study required it. For this reason, in this section, we develop a theoretical approach to the three axes that cross our gaze: local development; rural areas and social change; and the processes of patrimonialization that characterize the rural environment. From the crossing of these three perspectives, as complementary as necessary, we propose our particular analysis of the pilgrimage of Useres. This chapter has been divided into 3 sections: 1st) Local development; 2nd) Rural space and social change. And finally the 3rd) Patrimonialization processes in the rural environment. In the fourth chapter we start the phase of analysis of this research work. First of all, we have focused the analysis of the ritual internally from an anthropological perspective as an initiatory, communitarian and ascetic ritual. We wanted to emphasize what it means for users to be pilgrims and be part of this celebration. That is, we have been concerned to analyze the actors involved: experiences, feelings, symbols ... as well as roles and responsibilityLa present tesi doctoral pretén, des de l’àmbit científic del desenvolupament local, aportar el seu granet d’arena a la salvaguarda del pelegrinatge de les Useres. Aquest treball ha volgut ser, tant en els seus objectius com en la forma de dur-lo a terme, una ferramenta més al servei dels valors de la peregrinació de les Useres. Amb freqüència, quan apareixen una llei, un decret, una disposició legislativa, podem arribar a pensar que ja està tot fet; i si no, sovint es cau en la idea que emparant-se a una llei es protegirà el patrimoni. És cert que millor si hi ha una norma que si no hi ha res, perquè al menys així hi ha on agafar-se front a la vulneració de drets. Això no obstant, abans de la norma hi ha sempre un camí realitzat per diferents agents i actors que han contribuït de manera directa o indirecta a la conservació d’aquest patrimoni. El nostre treball s’ha centrat en els/les que han fet possible el camí fins ací, ells i elles són els que han construït i reconstruït el pelegrinatge al llarg de diferents generacions fins arribar als nostres dies. En aquet sentit ens hem apropat al pelegrinatge de les Useres no només com un patrimoni en si mateix, sinó com una construcció complexa, per ser relacional, tant real com imaginada, narrada i col·lectiva (Bourdieu, 1991; Santamarina, 2012). Per tot açò, el nostre treball és qualitatiu i fa una mirada del pelegrinatge de les Useres com a procés comunitari en el que han anat implicant-se diferents agents en la construcció social del que avui és el pelegrinatge de les Useres. Al llarg del nostre treball hem destacat el paper fonamental que han tingut, i ací coincidim amb el present decret de B.I.C, el que ell anomena Junta de Pelegrins per a nosaltres “la gent de la processó” (Junta de Pelegrins) i altres actors que més enllà de formar part d’una administració o institució amb el seu treball, han contribuït també a la salvaguarda del pelegrinatge. Per a nosaltres era molt important deixar constància d’eixe treball soterrat i constant tant d’uns com d’altres en eixa tasca de salvaguarda. Amb freqüència les normatives pretenen donar resposta a necessitats o problemes de la població, a la vegada que posar mesures de protecció i consolidar drets. En el nostre cas, abans d’aquesta regulació, ja hi havia un conjunt de persones que havien desenvolupat diagnòstics, que estaven posant en marxa iniciatives a escala local que pretenien ser satisfactors per donar solució als problemes detectats. Aquest treball pretén ser un mitjà d’expressió d’eixes estratègies grupals i col·lectives que amb freqüència passen quasi desapercebudes per a l’àmbit científic. Són precisament els estudis de desenvolupament local des d’una perspectiva comunitària els que han aportat a partir d’un anàlisi micro, experiències que poden ser extrapolades a àmbits més amplis. El nostre treball s’ha dividit en vuit capítols estructurats a través d’un esquema bàsic d’investigació social. El primer capítol suposa una síntesi del què; és a dir, des de quina epistemologia ho hem abordat, quina ha sigut la metodologia d’investigació emprada i el perquè d’aquesta. Pretén ser una presentació del que ha sigut el nostre itinerari investigador, per això fem una descripció del nostre objecte d’estudi: la construcció social del patrimoni rural com a factor d’identitat i desenvolupament local. Plantegem uns objectius i unes hipòtesis d’investigació a les quals hem intentat donar resposta al llarg de la nostra investigació. A continuació, en el segón capítol es pretén situar en termes geogràfics, econòmics i socials el nostre objecte d’estudi, és a dir, fem una aproximació al territori dels Pelegrins, un espai rural entre el secà i l’alta muntanya del Penyagolosa. En el capítol tercer, presentem el marc teòric que ha orientat tota la nostra recerca. És important assenyalar que aquest treball ha tingut un caràcter multidisciplinari atès que l'objecte d’ estudi així ho requeria. Per açò, en aquest apartat, desenvolupem una aproximació teòrica als tres eixos que travessen la nostra mirada: el desenvolupament local; els espais rurals i el canvi social; i els processos de patrimonializació que caracteritzen el medi rural. Des de l'encreuament d'aquestes tres perspectives, tan complentàries com necessàries, proposem la nostra anàlisi particular de la peregrinació de les Useres. Aquest capítol s’ha dividit en 3 apartats: 1r) Desenvolupament local; 2n) Espai rural i canvi social. I per últim el 3r) Processos de patrimonialització en el medi rural. En el quart capítol encetem la fase d’anàlisi d’aquest treball d’investigació. En primer lloc, ens hem centrat l’anàlisi del ritual a nivell intern des d’una perspectiva antropològica com a ritual iniciàtic, comunitari i ascètic. Hem volgut posar l’accent en el que significa per als userans ser pelegrí i formar part d’aquesta celebració. És a dir, ens hem preocupat d’analitzar els actors implicats: vivències, sentiments, simbologies... així com els rols i les responsabilitats que es desenvolupen. En el capítol cinquè realitzem una descripció etnogràfica d’un fenomen en principi “extern” al pelegrinatge, és a dir, els seguidors i espectadors que s’apropen a contemplar l’espectacle de la peregrinació i que, com veurem, fins i tot volen formar part d’ella. Aquest grup exogen l’hem subdividit o categoritzat en dos subgrups: pseudopelegirns i espectadors. Aquest augment de visitants és producte d’eixe boom patrimonial, d’eixe procés de patrimonialització que té lloc a nivell global-local que s’ha explicat prèviament en el marc teòric. En el capítol sisé fem un recorregut històric, en el procés de protecció de la peregrinació de les Useres, que parteix de la crisi del segle XX al reviscolament del segle XXI. Farem una aproximació diacrònica al nostre objecte d’estudi que ens permetrà d’observar els canvis, no sols interns, sinó també externs, els quals han afectat, sens dubte, al desenvolupament de la nostra peregrinació. El capítol seté s’ha estructurat en tres apartats. En primer lloc, ens centrem en el que hem conceptualitzat com un procés de patrimonialització comunitària, és a dir, en com els seus agents han participat i l’han viscut fins arribar als nostres dies d’inflació patrimonial (Heinich, 2009). En segon lloc, ens apropem a eixa part no tan dolça que ha assenyalat Santamarina (2012) ens els seus treballs d’investigació patrimonial. Ens referim a la vessant conflictiva del patrimoni, en aquest cas en la seua versió immaterial i rural. Per últim, en tercer lloc, i prenent com a referència el cas de la Vall d’Humahuaca en Argentina i comparant-lo amb el cas dels Camins de Penyagolosa, ens centrem en les conseqüències i situacions que es poden produir quan la planificació i ús dels recursos territorials en aquest cas el patrimoni immaterial es deixa guiar pel binomi patrimoni + turisme = desenvolupament (Prats, 2003). Tractem de donar resposta a què passa quan els processos de patrimonialització, on el que és valuós i s’ha de conservar com a patrimoni està definit des d’un discurs autoritzat del patrimoni per professionals i experts, i no pels actors locals (Sánchez-Carretero, 2012). Finalment aportem unes conclusions que pretenen ser un granet més per seguir produint reflexivitat al voltant de les dimensions del patrimoni. A continuació passem a explicar la nostra justificació on expliquem de manera sintètica l’estructura de la nostra investigació: el marc conceptual de referència, els objectius i hipòtesis d’investigació a les que hem intentat donar resposta al llarg del treball realitzat.