This thesis studies in depth the work of irony in the narrative work of Francesc Trabal. Thus, focusing on the analysis of Trabal's work without ambiguities or contradictions, this study raises irony as a discursive modality in the textual and supra-textual field, which, moreover, an abundant variety of resources and techniques. Following the most established prior proposals, we have distinguished between textual ironies (in which we have considered the verbal ironies, the situational ironies and the ironies of the narrator), metafictional ironies, hypertextual ironies (parody and pastiche), paratextual ironies, intertextual ironies and intermediality. Based on this theoretical distinction, the analysis of the seven novels by Francesc Trabal, presented by publication order and organized by a rigorous classification, has allowed us to interpret the work of the writer from Sabadell with an ironic perspective; an ambitious proposal as a result of an intellectual reflection, which highlights the stereotyped attitudes and behaviors of a society that is often dramatic and grotesque. Irony is, then, for Trabal, the antidote that allows relativization of language as a way to know the world.Aquesta tesi doctoral té com a principal objectiu estudiar amb profunditat el funcionament de la ironia en l’obra narrativa de Francesc Trabal. Així doncs, amb la intenció d’enfocar l’anàlisi de l’obra de Trabal sense ambigüitats ni contradiccions, aquest estudi planteja la ironia com una modalitat discursiva d’àmbit textual i supratextual que, a més, es pot manifestar a través d’una abundant varietat de recursos i tècniques. Seguint les propostes prèvies més assentades, hem distingit entre ironies textuals (dins les quals hem considerat les ironies verbals, les ironies de situació i les ironies del narrador), ironies metaficcionals, ironies hipertextuals (paròdia i pastitx), ironies paratextuals, ironies intertextuals i intermedialitat. A partir d’aquesta distinció teòrica, es duu a terme l’anàlisi de les set novel•les de Francesc Trabal, presentades per ordre de publicació i organitzades a partir d’una classificació rigorosa que ha permès, efectivament, interpretar l’obra de l’escriptor sabadellenc des d’una perspectiva irònica; una proposta ambiciosa, fruit d’una reflexió intel•lectual, que posa de manifest les actituds i els comportaments estereotipats d’una societat molt sovint dramàtica i grotesca. La ironia és, doncs, per a Trabal, l’antídot que permet relativitzar el llenguatge com a instrument mateix de coneixement del món.