Els estudis de meta-anàlisi es consideren actualment com les millors eines per sintetitzar les proves científiques respecte a què tractaments, intervencions o programes de prevenció s’haurien d’aplicar per a un determinat problema psicològic. No obstant això, els estudis de meta-anàlisi també estan sotmesos a limitacions, com ara el biaix de publicació. Així doncs, els psicòlegs han de saber com poden fer-ne valoracions crítiques. L’objectiu d’aquest article és presentar els mètodes de detecció del biaix de publicació més utilitzats, així com alguna guia orientativa sobre com ferne una lectura crítica. Els procediments més utilitzats per a la valoració del biaix de publicació són els gràfics funnel plots, el mètode de Trim-and-fill, que permet estimar la repercussió del biaix, i els mètodes de regressió sobre els funnel plots com la prova d’Egger.Però, amb freqüència la concordança entre ells és baixa. Per això, es recomana aplicar més d’un procediment per a la seva detecció i avaluació.