En els últims anys la Psicologia està patint internament i externa una crisi important de credibilitat, a la qual tampoc han estat alienes altres ciències, com ara la Medicina o la Biologia. Diversos projectes de ciència de col·laboració suggereixen que una gran part dels resultats de la investigació són difícils de reproduir. Això ve acompanyat d’un conjunt de simulacions i anàlisis quantitatives que situen la quantitat de falsos positius per damunt del 50% del total de dades publicades en la literatura psicològica actual. En aquest breu treball realitzarem una anàlisi actualitzada de la situació i intentarem identificar les causes psicològiques que hi han contribuït. Entre aquestes destaquen, primer, un sistema d’incentius alineat més amb els interessos de promoció de l’investigador que no amb el descobriment i l’extensió d’una ciència transparent, fiable i reproduïble, i, segon, els biaixos individuals en l’elaboració de judicis i en la presa de decisions que afecten de forma generalitzada els éssers humans –investigadors o no–. Acabarem sotmetent a discussió com aquests biaixos, en concordança amb la investigació clàssica sobre biaixos i heurístics, s’acumulen a través dels individus i acaben afectant de forma substancial el projecte col·lectiu de la ciència psicològica. Enumerem també les estratègies que podrien contribuir, si es posaren en pràctica amb èxit, a corregir –en part– la situació i fins i tot estendre’s a altres àrees científiques.