En el present estudi hem reprès la recerca duta a terme per Kahneman i Tversky (1979), que va donar origen a la seua Teoria Prospectiva. La importància d’aquesta teoria radica, d’una banda, en la crítica que va suposar a la teoria de la utilitat esperada i, d’altra banda, al fet que va permetre la formulació de l’efecte de certitud –o certesa–, de reflexió i de l’efecte marc. Aquests autors van utilitzar en els seus estudis generalment dissenys experimentals intrasubjecte. El nostre objectiu ha consistit a comprovar si els efectes trobats per aquests autors es mantenen, igualment, malgrat el fet d’haver dut a terme una anàlisi intrasubjecte establint com a hipòtesi que els seus plantejaments no siguen rebutjats. Per açò, prenem una mostra de 106 participants, als quals se’ls va fer una sèrie de preguntes basades en problemes de pèrdues i guanys. Després de replicar l’estudi en cinc ocasions, els resultats finals van mostrar que, tal com havíem esperat, continuen produint-se els mateixos efectes que Kahneman ha identificat al llarg del temps, malgrat que es tractara d’un disseny intrasubjecte.