El discurs acadèmic es caracteritza per l?abundància de noms abstractes, com ara anàlisi, recerca, procés, concepte, aproximació o rol. Considerats mecanismes cohesius, atès que el seu significat discursiu es determina per referència al context en què apareixen, han rebut denominacions diverses en la bibliografia anglosaxona (anaphoric, signaling, carrier, shell o metadiscursive nouns). A partir de les propostes de Schmid (2000) i Jiang i Hyland (2016, 2017), aquest article explora la funció metadiscursiva d?aquests noms com a encapsuladors d?informacions complexes en un corpus de resums acadèmics elaborats per estudiants universitaris per als seus Treballs de Final de Grau. El treball aborda també el potencial retòric i persuasiu d?aquests noms abstractes en aquest gènere acadèmic. Els resultats palesen que els estudiants de nivell avançat d?anglès com a llengua estrangera utilitzen una àmplia gamma de substantius abstractes i segueixen patrons d?ús que s?assemblen als dels experts acadèmics (Jiang i Hyland 2017). Les diferents parts l?estructura textual semblen condicionar el tipus de nom emprat. En definitiva, tot i que els estudiants quasigraduats d?Estudis Anglesos mostren que coneixen les convencions del gènere, els resultats millorarien si, durant el desenvolupament del grau, s?incidís en l?elaboració de resums de treballs acadèmics (abstracts), sobretot pel que fa a l?organització de la informació.