En el context dels intents de recuperació de l?ensenyament del català que van succeir-se durant la dècada dels seixanta, el 1969 Ràdio Barcelona va posar en antena el programa Cursos de catalán, ideat i escrit pel poeta, gramàtic i editor Miquel Arimany, al qual posaven veu ell mateix i els locutors Isidre Sola, Enriqueta Teixidó i Xavier Ubach, dirigits per Armand Blanch. El programa, que es va estroncar a la trenta-tresena emissió, tenia com a objectiu fonamental l?extensió del coneixement del català entre el col·lectiu immigrant, condició imprescindible per a eixamplar-ne l?ús. El present article analitza les característiques del curs: l?alternança de castellà i català com a llengües vehiculars; la comparació amb el castellà com a recurs pedagògic per a l?aprenentatge del català; els avantatges i inconvenients del canal radiofònic per a l?ensenyament de la llengua; l?amenitat del radioteatre com a estratègia per a atreure l?audiència i fidelitzar-la; la diferenciació respecte del castellà com a fil conductor en la tria de continguts; la ideologia lingüística subjacent en el curs; els esments d?autoritat, i l?elusió de la diversitat dialectal.