A la regió mediterrània ibèrica hi ha una llarga tradició d’estudis referents als últims moments del Tardiglacial i els inicis de l’Holocè. És en este marc espai-temporal en què s’inscriu el nostre treball, en un episodi que percebem com complex per la regionalització dels conjunts industrials. La complexitat d’aquests moments es fa palesa a través de les diferents propostes crono-culturals que hui es troben a la literatura arqueològica, existint un gran nombre de noms per a denominar les diferents entitats arqueològiques regionals identificades (Epipaleolític, Epimagdalenià, Magdalenià superior final...). El trànsit Plistocè-Holocè està caracteritzat per ràpids canvis ecològics lligats a l’escalfament dels inicis de l’interglacial. L’augment de la temperatura i humitat caracteritza els nous paràmetres climàtics que tindran efectes sobre la vegetació, les faunes i fins i tot el perímetre de les terres emergides. Front a un episodi molt dinàmic, des d’un punt de vista paleo-ambiental, la lectura tecnològica es presenta bastant estable. Aquesta visió, aparentment continuista, és el que analitzem amb els nous protocols, atenent a les variacions diacròniques i també a les sincròniques, en una segona fase. Els grups humans i les seues tradicions tecno-econòmiques que es situen entre finals del Paleolític superior i els inicis del Mesolític, presenten forts lligams amb el Magdalenià anterior, però ha resultat complicat establir un quadre cronocultural general que reflectisca les tendències i les variacions del moment. La visió tecno-econòmica de les indústries lítiques contribueix a la identificació dels trets culturals per tal d’emmarcar els diferents episodis. L’objecte d’estudi del treball seran per tant els processos de producció lítica del jaciment de Coves de Santa Maira. Són poques les seqüències conegudes, en particular a les comarques centrals valencianes i en general al País Valencià, que abasten estos moments i moltes menys les que mostren una continuïtat dels dipòsits i un bon estat de conservació dels materials. És per això que el jaciment de Coves de Santa Maira es revela clau en l’estudi d’estos moments. L’estudi que portem endavant ens aproxima a la manera en que es fabricaven les ferramentes lítiques, atenent també a aspectes relacionats amb l’abastiment de matèries primeres. El concepte de cadena operativa resulta clau en els estudis tecnològics, així com en els econòmics i traceològics, ja que suposarà l’eix vertebrador de la reconstrucció del procés físic i mental que s’ha seguit per tal d’obtenir un determinat útil. És a dir, partint d’esta ferramenta metodològica, s’apliquen les diferents anàlisi dels materials, per tal de conèixer les etapes que esdevenen des de la recollida de la matèria primera fins l’abandó de l’útil. Així, este treball contribueix a la definició de les tradicions dels grups del trànsit Plistocè-Holocè a la façana mediterrània peninsular, a través de l’estudi concret del jaciment de Coves de Santa Maira, situat a les comarques centrals valencianes. La perspectiva emprada amb esta finalitat serà la tecno-econòmica, que ens aporta dades sobre els sistemes de producció lítica, definit-se els patrons d’abastiment de la matèria primera, els processos d’explotació i gestió i la configuració final de l’utillatge retocat. L’atenció als sistemes de producció lítica, ha permès definir un model que contempla un procés de transició de llarga duració, en el qual els canviaments no són bruscos, si no que van observant-se certs matisos que dibuixen una tendència cap al canvi, que arribarà de manera clara amb l’inici del Mesolític.In the Iberian Mediterranean region there is a long tradition of studies concerning to the last moments of the Tardiglacial and the beginnings of the Holocene. Our work is related to this context, is an episode that we perceive as complex for the regionalization of industrial groups. The complexity of these moments is seen to us through the different chronocultural proposals that we found in the archaeological literature, with a large number of names to identify the different regional archaeological entities (Epipaleolithic, Epimagdalenian, Upper Magdalenian). The Pleistocene-Holocene transition is characterized by rapid ecological changes linked to the warming of the Interglacial beginnings. The increase in temperature and humidity characterizes the new climatic parameters that will have effects on vegetation, fauna and even the perimeter of emerging lands. In the face of a very dynamic episode, from a paleo-environmental point of view, the technological reading is quite stable. This vision, apparently continuist, is what we analyse with the new protocols, observing the diachronic and also the synchronous variations, in a second phase. The human groups and their techno-economic traditions that are located between the end of the Upper Palaeolithic and the beginnings of the Mesolithic, have strong link with the previous Magdalenian, but it has been complicated to establish a general chronocultural prospect that reflects trends and variations of the moment. The techno-economic vision of the lithic industries contribute to the identification of cultural features in order to identify the different episodes. The objective of the study will be the processes of lithic production of the Coves de Santa Maira site. There are few well-known sequences, in particular in the Valencian central region, which cover these times, much less those that show continuity of the deposits and a good state of preservation of the materials. That is why Coves de Santa Maira is a key site in the study of these moments. The study we carry on brings us to the way in which lithic tools were manufactured, also providing us information related to the supply of raw materials. The concept of operational chain is key in the technological studies, as well as in the economic and traceological studies, because it will be the guide to reconstruction the physical and mental process that has been followed in order to obtain the artefacts. It means, based on this methodological tool, the different analysis of the materials are applied, in order to know the stages that are developed from the collection of the raw material to the abandonment of the tools. Thus, this work contributes to the definition of the traditions of the Pleistocene-Holocene groups in the Mediterranean area, through the specific study of the Coves de Santa Maira site, located in the central Valencian region. The perspective used for this purpose will be the techno-economic, which provides us data on the lithic production systems, defined the supply patterns of the raw material, the operating and management processes and the final configuration of the retouched tools. The attention to the lithic production systems has allowed to define a model that contemplates a process of long-term transition, in which the changes are not abrupt, but there are observed some trends that draw a tendency towards change, which will come in a clear way in the beginning of the Mesolithic.