The third book of the novel Curial e Güelfa shows the features of a prose deeply indebted with Humanism. Noteworthy elements of this influence are the mythological discourse, the setting of a huge part of the events, and the imitation of Classical literary models. This paper aims to elucidate to what a extent, if there was such an imitation, the Aeschylean tragedy in which was put on stage the trial of Orestes, the Eumenides, could become the literary model for the trial of Curial at the Parnasse, as was some years ago suggested by Patricia Boehne. El llibre III de la novel . la pre-renaixentista Curial e Guelfa presenta les característiques d'una prosa deutora en un alt grau de l'humanisme. Elements destacats en són la dicció mitològica, la ubicació de part dels esdeveniments i la imitació de models literaris clàssics. Al present treball mirem d'escatir fins a quin punt la tragèdia d'Èsquil on es representava el judici d'Orestes, les Eumènides , ha pogut esdevenir el model per al judici de Curial al Parnàs, com anys enrera va proposar Patricia Boehne. D'acord amb unes premisses metodològiques diferents de les d'ella, basem les nostres conclusions en les relacions intertextuals establertes entre ambdues obres.