La comarca de l'Horta de València, la més poblada del País Valencià, rep aquest nom per-què fins a principis del segle XX la seua economia es basava en la seua riquíssima horta ('terra de regadiu'). A partir de l'estudi dels topònims dels seus nuclis urbans (on l'horta ha estat eradicada) es reconstitueix virtualment el paisatge cultural hortícola perdut en les últimes dècades per a donar a conèixer a la ciutadania i així conscienciar-la del valor patrimonial d'aquest paisatge cultural de l'aigua desaparegut, i també per a revalorar el que sobreviu d'horta encara. Es porta a terme una anàlisi toponímica dels nuclis habitats de la comarca: d'una banda, seguint la metodologia clàssica de recol·lecció de noms de lloc i explicació del seu origen i semàntica; de l'altra, des de l'enfocament crític que estudia l'aspecte ideològic i identitari que enclou la toponímia. Tots dos enfocaments poden integrar-se per a obtenir una anàlisi toponímica més complexa. La comarca de la Horta de València, la más poblada del País Valenciano, recibe este nombre porque hasta principios del siglo XX su economía se basaba en su riquísima horta o huerta ('tierra de regadío'). A partir del estudio de los topónimos de sus núcleos urbanos (donde la huerta ha sido erradicada) se reconstituye virtualmente el paisaje cultural hortícola per-dido en las últimas décadas para dárselo a conocer a la ciudadanía y así concienciarla del valor patrimonial de este paisaje cultural del agua desaparecido, y también para revalorizar lo que de huerta sobrevive todavía. Se lleva a cabo un análisis toponímico de los núcleos habitados de la comarca: por un lado, siguiendo la metodología clásica de recolección de nombres de lugar y explicación de su origen y semántica; por otro, desde el enfoque crítico que estudia el aspecto ideológico e identitario que encierra la toponimia. Ambos enfoques pueden integrarse para obtener un análisis toponímico más complejo. L'Horta de Valence, la comarque la plus peuplée du Pays Valencien (País Valencià, à l'est de l'Espagne), est ainsi nommée parce jusqu'au début du XXe siècle son économie était basée sur sa riche horta ou huerta (ensemble de terres irriguées). À partir de l'analyse de la toponymie de ses villes et villages (où la plupart des terres irriguées ont été remplacées par la zone urbaine), nous tentons une reconstitution virtuelle du paysage culturel de l'Horta (qui a en grande partie disparu au cours des dernières décennies) avec l'intention de rendre ses citoyens conscients de la valeur patrimoniale de ce paysage culturel, et de mettre en valeur l'horta qui survit encore. Nous effectuons aussi une analyse des noms de lieu de l'Horta, selon la méthodologie classique de collecte des toponymes suivie d'une explication de leur origine et de leur sémantique et en même temps selon une approche critique étudiant les aspects idéologiques et identitaires de la toponymie. Ces deux approches peuvent être intégrées afin d'obtenir une analyse plus complexe des noms de lieu. L'Horta de València, the most populated district in the land of València or Valencian Country (País Valencià, in eastern Spain), is so named because until the early twentieth century its economy was based on its rich horta or huerta (irrigated land). From the analysis of its towns' and villages' place names (referring to areas where horta has been suppressed) we attempt a virtual reconstitution of the cultural landscape of l'Horta (which has for the most part disappeared in the last decades). Thus, we intend to make its citizens aware of the heritage value of this cultural landscape, and also to enhance what still survives of it. We carry out an analysis of l'Horta place names, following the classic methodology of collecting place names and explaining their origin and semantics, but also following the critical approach that studies the ideological and identity aspects behind place names. Both approaches can be integrated to obtain a more complex analysis of place names.