Resum: El Tirant lo Blanc és fruit d'experiències personals de Joanot Martorell. L'escriptor projecta en la novel·la una fina mirada al seu temps i, per a traslladar-ho amb vivesa, empra tota la realitat com a instrument de treball, atorgant al corpus de l'obra un vitalisme renovador. El paisatge urbà és l'escenari que forneix la ficció, que complementa la vitalitat psicològica dels protagonistes i enriqueix el seguit dels fets i històries narrades. Esdevé un recurs estètic que permet a l'escriptor enllestir la trama i  guiar la imaginació del lector per l'univers en què es desenvolupa la gesta. El present article analitza la descripció literària de la ciutat per l'escriptor, les seues consideracions estètiques del paisatge urbà per descobrir quina era, en definitiva, la seua percepció del fenomen urbà.   Paraules clau: Tirant lo Blanc, Martorell, descripció, literatura medieval, ciutat medieval.   Tirant lo Blanc is the result of Joanot Martorell's personal experiences. The writer projects in the novel a fine look at his time and, to move it with liveliness, he uses all reality as a working instrument to give to the corpus of the work a renewal vitality. The urban landscape is the scene that complets the narration, which complements the psychological vitality of the protagonists and enriches the series of events and stories told. It becomes an aesthetic resource that allows the author to complete the plot and guide the reader's imagination for the universe in which the deed takes place. This article analyzes the literary description of the city by the writer and his aesthetic considerations of the urban landscape to discover what his perception of the urban phenomenon was.  Keywords: Tirant lo Blanc, Martorell, description, Medieval literature, Medieval city.