La disminució del nombre d’espectadors, la reducció del volum de les ajudes públiques així com l’aparició de nombroses possibilitats d’oci alternatives han dut al sector de les arts escèniques a una crisi estructural que arrossega des de fa anys. És per això que, en el context econòmic actual, els espais escènics aposten cada vegada més per la captació de nous públics com alternativa a la reducció dels recursos amb els quals compten. En aquest sentit, han aparegut noves formes de consum cultural relacionades amb les tecnologies digitals que supleixen o complementen el consum tradicional, el que ha dut, per una banda, a que el sector de les arts escèniques s’haja hagut de redefinir mentre que, per una altra banda, ha incentivat a les entitats i als creadors a modificar els processos de creació, difusió i consum iniciant un procés de transformació en el qual se situa aquesta tesi. En aquesta recerca s’analitza la contribució de les tecnologies digitals al sector de les arts escèniques per tal d’observar com la seua implantació ha fet evolucionar els models de gestió cultural establerts i ha permès a les entitats escèniques aplegar als diferents públics de formes innovadores que abans eren inimaginables. Un canvi de paradigma comunicatiu que modifica determinades pràctiques com a conseqüència de la immersió en la societat digital. En tots els casos, les tecnologies digitals han produït grans canvis en el comportament. Així, les expectatives dels espectadors i les noves plataformes –com les xarxes socials– han esdevingut llocs importants de descobriment de continguts creatius. Un conjunt de canvis que es produeixen a partir del desenvolupament de la cultura digital que incorpora un consum de segones pantalles i que –a partir de la connexió a Internet– produeix un salt cap a pràctiques innovadores en l’espai domèstic on s’expandeix el model de llar cibernètic. En un primer moment, pot semblar que les actuacions en viu estan aïllades de la digitalització com a conseqüència de la producció de bens experiencials amb característiques que són més difícils de traslladar a l’àmbit digital. Existeix una percepció general de que hi ha que estar en un moment i en un lloc concret per tal de disfrutar de l’actuació en directe. Però, per contra, les organitzacions basades en les actuacions en viu també es veuen en la necessitat d’innovar. Desenvolupar nous llenguatges artístics, despertar l’interès dels seus públics i atraure nous espectadors són alguns del motius que han motivat al sector de les arts escèniques a evolucionar. En concret, les tecnologies digitals han proporcionat un impuls a les arts escèniques que està generant canvis en les produccions en viu com el teatre, la música en directe, l’òpera i la dansa. Aquestes noves tecnologies estan permetent un accés il·limitat a quantitats immenses d’informació i coneixement que han motivat una reconversió total dels sectors culturals. En aquest sentit, front aquestes noves formes de crear, difondre i consumir cultura, els professionals del sector han de fer front a les transformacions dels seus oficis en l’era digital ja que l’arribada de les tecnologies digitals no sols es basa en una conversió de qualsevol tipus de contingut cultural en format digital, sinó que el seu impacte és molt més profund i significatiu. Així, els hàbits de creació, difusió i consum cultural estan experimentant una transformació històrica amb l’arribada d’aquestes noves tecnologies. En definitiva, permeten que els continguts arriben a llocs on abans era impossible com a conseqüència de la globalització cultural que, malgrat tot, no duu aparellada l’existència d’un públic global uniforme ni tampoc uns continguts culturals universals, sinó que afavoreix la hibridació cultural i permet, a més, potenciar les cultures locals. Per tal d’indagar en els canvis que s'estan produint a partir de la incorporació de les noves tecnologies en el sector de les arts escèniques, s’ha analitzat també el paper que estan desenvolupant les noves tecnologies com un factor clau a l’hora de fomentar la difusió de continguts escènics. Aquestes tecnologies digitals han permès obrir camps de comunicació que permeten a l’usuari descobrir nous continguts culturals que motiven i facen més atractiu el sector de les arts escèniques, pel que el principal repte del sector és tractar de fer conviure a aquest nou públic amb els espectadors tradicionals. En concret, aquesta investigació s’ha centrat en observar quins són els nous canals que s’obrin en els processos de creació, difusió i consum del sector. Entre d’altres, la possibilitat d’ampliar l’abast de les obres d’arts escèniques a través de mitjans audiovisuals en millors condicions d’imatge i so que afavorisquen una nova font d’ingressos addicionals a l’espai escènic i d’augment de la seua notorietat, la creació de comunitats d’interès entre espectadors o l’accés a continguts addicionals que evidencien com s’està evolucionant de les representacions contemplatives cap a un sector que s’ha tornat molt més interactiu.The decrease of the number of spectators, the reduction of the public aids as well as the appearance of numerous alternative leisure possibilities have led the performing arts sector to a structural crisis that has suffered for years. That is why, in the current economic context, the theatre spaces are increasingly committed to attracting new audiences as an alternative to the reduction of the resources they have. In this sense, new forms of cultural consumption have emerged related to digital technologies that supplement or complement traditional consumption, which has led to the redefinition of the performing arts sector while, on the other hand, it has encouraged entities and creators to modify the processes of creation, dissemination and consumption by initiating a process of transformation in which this research is located. This research analyses the contribution of digital technologies to the performing arts sector in order to observe how its implementation has evolved the cultural management models established and how it has allowed the performing entities to bring together different audiences in innovative ways which were previously unimaginable. In all cases, digital technologies have produced major changes in behaviour. Thus, the expectations of viewers and new platforms - such as social networks - have become important sites for discovery of creative content. A set of changes that take place from the development of the digital culture that incorporates consumption of second screens and which, based on the connection to the Internet, produces a leap towards innovative practices in the domestic space where the home model of cybernetics. Initially, it may seem that live performances are isolated from digitalization as a result of the production of experiential goods with characteristics that are more difficult to transfer to the digital environment. There is a general perception that it must be in a moment and place in order to enjoy live performance. But on the other hand, organizations based on live performances also see the need to innovate. Developing new artistic languages, raising the interest of their audiences and attracting new viewers are some of the reasons that have motivated the performing arts sector to evolve. Specifically, digital technologies have provided an impulse to the performing arts that is generating changes in live productions such as theater, live music, opera and dance. These new technologies are allowing unlimited access to immense amounts of information and knowledge that have led to a complete reconversion of the cultural sectors. In this sense, in the face of these new ways of creating, spreading and consuming culture, professionals in the sector have to face the transformations of their trades in the digital age, since the arrival of digital technologies is not only based on conversion of any type of cultural content in digital format, but its impact is much more profound and significant. Thus, the habits of creation, dissemination and cultural consumption are experiencing a historical transformation with the advent of these new technologies. In short, they allow content to reach places where it was previously impossible as a result of cultural globalization, which, despite everything, does not include the existence of a uniform global audience, or universal cultural content, but rather hybridization cultural and allow, in addition, promoting local cultures. In order to investigate the changes that are taking place from the incorporation of new technologies in the performing arts sector, the role that new technologies are developing as a key factor in the development of the arts and promoting the dissemination of scenic content. These digital technologies have allowed to open fields of communication that allow the user to discover new cultural contents that motivate and make the performing arts sector more attractive, so the main challenge of the sector is to try to make this new public coexist with the traditional viewers. In particular, this research has focused on observing the new channels that are opened in the processes of creation, dissemination and consumption of the sector. Among others, the possibility of expanding the scope of the works of performing arts through audio-visual media in better conditions of image and sound that favour a new source of additional income in the scenic space and an increased awareness, the creation of communities of interest among viewers, or access to additional content that shows how evolving from the contemplative representations to a sector that has become much more interactive.