El Trastorn de l’Espectre Autista grau 1, abans conegut com la Síndrome d’Asperger, es caracteritza per no presentar problemes en el llenguatge ni tampoc deterioració intel·lectual, però sí un perfil socio-cognitiu diferent al desenvolupament típic. La Transició Primària-Secundària és una de les transicions més importants per a l’individu independentment de les seues característiques (Fortuna, 2014), ja que coincideix amb l’etapa de l’adolescència (Mandy et al., 2016). Per tant, estem parlant de la necessitat d’aprendre a gestionar canvis físics, psicològics, socials i contextuals. El perfil socio-cognitiu, les dificultats socials i de comunicació característiques de les persones amb (T)EA-1, accentuen el risc de patir una transició difícil (Dixon i Tanner, 2013; Humphrey i Hebron, 2015; Mandy et al., 2016). La transició primària-secundària està poc estudiada fins a l’actualitat. Hem trobat només 14 investigacions que avaluen aquest procés de canvi (Andreon i Stella, 2001; Dillon i Underwood, 2012, Dixon i Tanner, 2013; Fortuna, 2014; Hannah i Topping, 2012; Hebron, 2017; Humphrey i Lewis, 2008; Jindal-Snape et al., 2006; Lawrence, 2011; Mandy et al., 2016; Murin, Hellriegel i Mandy, 2016; Peters i Brooks, 2016; Tobin et al., 2012), però cadascuna d’elles ho fa sobre factors o variables diferents. Per aquest motiu es planteja la necessitat d’estudi d’aquest moment evolutiu amb l’objectiu de conèixer quins són els factors que interactuen en aquest procés de canvi i com ho fan. En un primer moment hem realitzat una entrevista semiestructurada a un alumne (T)EA-1 que ja havia viscut la transició primària-secundària i es trobava a mitat del 1r curs de l’E.S.O, a sa mare, al seu germà major i a la seua terapeuta. L’objectiu d’aquesta entrevista és conèixer una realitat de transició, per aportar informació i ajudar a dissenyar després l’estudi qualitatiu dels factors implicats en la transició d’estudi. Posteriorment, s’avaluen els factors facilitadors i inhibidors de l’adaptació inclusiva de l’alumnat (T)EA-1 implicats en la transició d’estudi. L’avaluació s’ha realitzat als col·lectius alumnat, família i tutors/es, i en funció dels grups amb (T)EA-1 o desenvolupament típic. S’avalua pertinença a l’escola, rendiment acadèmic, victimització, col·legi i aprenentatge, nivell d’adaptació al centre, nivell de coneixement del (T)EA-1 per part del seu professorat, amics, nivell de benestar social i emocional, estat d’ànim i sentiments sobre sí mateix i ansietat. En general trobem que existeixen patrons diferents de desenvolupament per a totes les variables en funció del diagnòstic. Els resultats deixen evidència de la necessitat d’unes pautes d’intervenció i acompanyament d’aquest alumnat (i de les seues famílies) durant la transició. Així com la necessitat de treball conjunt entre les persones de suport implicades (família, personal docent i centre educatiu). A més, aquesta investigació mostra les diferències entre percepcions dels diferents col·lectius, que s’han de tindre en compte a l’hora de treballar i desenvolupar aquest procés de canvi. I per últim, s’ha realitzat un grup de discussió d’experts on es fiquen en comú alguns dels resultats obtinguts en avaluar els factors implicats, que fica l’atenció en alguns punts a vigilar en la investigació presentada i també en la problemàtica de la transició estudiada. Totes aquestes troballes evidencien la necessitat de millorar els recursos existents per afrontar aquesta transició des dels centres educatius.