Aquesta investigació analitza les diferents ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del segle XIX i principis del XX (concretament entre 1854 i 1906), amb especial atenció a la identitat de la llengua catalana. Per a definir les diferents ideologies lingüístiques s'examinen els aspectes següents: en primer lloc, quina consideració tenen els valencians d'aquesta època sobre la identitat de la llengua catalana (consideren el català com una llengua independent de les altres llengües romàniques? Creuen que el català és un dialecte de l'occità? Consideren el valencià com una llengua diferent del català?); en segon lloc, i com a conseqüència de l'element anterior, quin és el nom amb què es refereixen al conjunt de la llengua catalana i —més concretament— a la llengua catalana del País Valencià; en tercer lloc, quin és l'origen de la llengua catalana (constaten l'origen independent del català i de l'occità? O pensen que el català es va emancipar de la llengua occitana?); en quart lloc, quina és la dimensió identitària de cadascuna de les afirmacions sobre el nom i l'origen de la llengua; en cinqué i últim lloc, quin és el sentiment identitari, l'origen geogràfic, la classe social i la formació intel·lectual de cadascun dels erudits valencians que hi analitzem. Aquest treball no és, per tant, una història de la situació sociolingüística d'aquesta època ni de la consideració social que els valencians tenien de la seua llengua pròpia, sinó més bé una història de les ideologies lingüístiques, en la qual té un paper fonamental la qüestió identitària. Es tracta d’una investigació diacrònica que s’emmarca en la història social de la llengua i, més concretament, en la història de les ideologies, sempre dins l’òptica del positivisme històric. Així, combina el maneig de la filologia, la història social i la història de les ideologies. Encara que l’estudi es circumscriu al País Valencià, en examinar les ideologies lingüístiques dels valencians sobre la llengua pròpia, la investigació també té en compte el conjunt de l’àmbit lingüístic català dins del període comprés entre 1854 i 1906, així com els postulats de la romanística internacional sobre la llengua catalana als segles XIX i XX.