El treball realitzat pretén mostrar les característiques del català de la Ribera del Xúquer a la fi del segle XVI. Per a dur a terme aquesta finalitat, primerament se seleccionen i s’editen tota una sèrie de processos criminals vinculats a la jurisdicció criminal d’Alzira i referits a distintes localitats (Alzira, Algemesí, Carcaixent...). Consegüentment, es marquen tres objectius clau: primerament, la selecció d’un corpus textual que sigui suficientment ric com per establir les característiques lingüístiques del context estudiat. En segon lloc, l’edició d’aquest corpus lingüístic i darrerament l’anàlisi lingüística dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics. Aquesta anàlisi lingüística final ens conduirà cap als trets lingüístics més remarcables del període estudiat i ens ajudarà a configurar una imatge, el més fidedigna possible, de com era llengua en l’època i context estudiat. Així doncs, es treballa amb un mètode rigorós i filològic. A més, l’edició de textos es duu a terme seguint les normes d’edició de la col•lecció Els nostres clàssics, normes de referència en l’edició de textos catalans medievals i moderns. Cal remarcar que a banda d’emprar aquestes normes aportem una altra sèrie de criteris d’edició, com ara la configuració d’una taula pròpia d’accents diacrítics que ens ajuda a desfer ambigüitats. Quant a l’estudi lingüístic, aquest, com ja hem dit anteriorment, abraça trets vinculats a la fonètica, la morfosintaxi i el lèxic. En relació amb el primer aspecte, hem decidit no separar i incloure en el mateix apartat l’estudi de les grafies i de la fonètica. Aquest es desglossa en distints punts com ara el vocalisme àton, el tònic i el consonantisme. Dins del consonantisme hem elaborat una síntesi força extensa tant del sons simples com dels grups consonàntics més freqüents. Una de les característiques més remarcables d’aquest estudi es basa en els diversos indicis del parlar apitxat que hem localitzat. De fet, donada la importància d’Alzira com a ciutat en el període estudiat i la rebuda de població de forana que rebia i que hem documentat en les fonts transcrites, aquestes mostres del parlar apitxat lligarien amb la importància de la influència del castellà i/o del castellà de base aragonesa en la configuració d’aquest parlar. Pel que fa a la morfosintaxi també hem realitzat una perspectiva general sobre tots els aspectes de la llengua i hem localitzat trets força destacables com ara la presència de la marca –o com a marca del masculí en distints substantius, l’ús d’ésser com a verb auxiliar en construccions intransitives o l’ús generalitzat de la preposició per a per davant de clàusules finals d’infinitiu i la seua relació amb la conjunció final per a que. En relació amb el lèxic cal remarcar que no ens hem limitat a realitzar un simple buidatge lèxic, sinó que hem treballat el termes des de la vessant lingüística i hem desenvolupats apartats vinculats a les expressions i frases fetes i a l’onomàstica. Darrerament, cal destacar uns altres apartats d’interès, com ara el buidatge onomàstic dels textos transcrits i la contextualització històrica realitzada, en gran part, a partir dels textos editats (i d’altres fonts primàries consultades).