NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO
El model PROT i la responsabilitat social universitaria: prosocialitat i transferència del coneixement a la pràctica
Repositori DSpace/Manakin
- Inici
- Investigació
- Revistes
- Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia
- Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia. Vol. 19, no. 2
- Visualitza element
IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/
El model PROT i la responsabilitat social universitaria: prosocialitat i transferència del coneixement a la pràctica
Mostra el registre parcial de l'element
| dc.contributor.author | Roche Olivar, Roberto | en |
| dc.contributor.author | Escotorin Soza, Pilar | en |
| dc.date.accessioned | 2019-04-02T11:05:41Z | |
| dc.date.available | 2019-04-02T11:05:41Z | |
| dc.date.issued | 2018 | es |
| dc.identifier.citation | Roche Olivar, Roberto ; Escotorin Soza, Pilar. El model PROT i la responsabilitat social universitaria: prosocialitat i transferència del coneixement a la pràctica. En: Anuari de Psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia, 2018, Vol. 19, no. 2: 109-132 | es |
| dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10550/69732 | |
| dc.description.abstract | In 30 years of history, the LIPA group (Applied Prosocial Research Laboratory) of the Autonomous University of Barcelona (UAB) has promoted and generated an international professional, research and training model for the prosocial optimization of territories and organizations. Transferability of prosociality to the social practice has generated innovative interventions and knowledge from an effective benefit for people and organizations, enhancing their creativity, identity and autonomy. The results of professional intervention of social projects of lipa are systematized, to determine which indicators of prosocial quality are relevant in projects oriented to the needs of the territory, of the actors of interest and to the sustainability of the programs implemented. The emblematic LIPA projects carried out in different contexts are a university option of applied research, with the aim of determining common indicators and achievement verifiers. The corpus of analysis consists of the material generated during the last European projects (2010-2019) and the contrasted analysis through teaching experience and collaboration with experts from different disciplines and countries in each of the projects indicated. Eight dimensions are identified: five theoretical and three, of a methodological nature that determine the prosocial quality of a social transferability project. The empathic leadership skills of those who implement the programs are evident as relevant. The PROT (Prosocial Optimization Theory) model is proposed as a synthesis of prosocial quality indicators. The transfer of knowledge that effectively benefits the recipients of aid is that which is adapted to the real needs of the beneficiaries through the mediation of leaders (prosocial leadership). They are capable of generating synergies, participation, interpersonal trust, being models of empathic interaction, swimming in complexity and diversity, accepting uncontrollability of all variables, managing and enjoying uncertainty, and taking new ways of working in a network. | en_US |
| dc.description.abstract | En 30 anys d’història, el grup LIPA (Laboratori d’Investigació Prosocial Aplicada) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha promogut i generat un model internacional professional, de recerca i formació per a l’optimització prosocial dels territoris i organitzacions. La Prosocialitat transferida a la pràctica social en lipa ha generat intervencions innovadores que des d’una aposta per la transferència del coneixement, ha beneficiat de manera efectiva a persones i organitzacions, potenciant la seva creativitat, identitat i autonomia. Es sistematitzen els resultats d’intervenció professional de projectes socials de lipa, per determinar quins són indicadors de qualitat prosocial en projectes d’intervenció universitaris orientats a les necessitats del territori, dels actors d’interès i a la sostenibilitat dels programes implementats. El corpus d’anàlisi està constituït pel material recopilat durant els últims projectes europeus (2010-2019), i la experiència docent i l’anàlisi contrastada a través de la col·laboració amb experts de diferents disciplines i països en cadascun dels projectes assenyalats. S’identifiquen vuit dimensions: cinc, teòriques i tres, de tipus metodològic que determinen la qualitat prosocial d’un projecte de transferència social. S’evidencien com a rellevants les habilitats de lideratge empàtic dels qui implementen els programes. Es proposa el model PROT (Prosocial Optimization Theory), com una síntesi d’indicadors de qualitat prosocial. La transferència del coneixement que beneficia efectivament als receptors de l’ajuda, és aquella que s’adapta a les necessitats reals dels beneficiaris a través de la mediació de líders –prosocials– que són capaços de generar sinergies, participació, confiança interpersonal, ser models d’interacció empàtica, navegar en la complexitat i la diversitat, assumir i acceptar la incontrolabilitat de totes les variables, gestionar i gaudir la incertesa i assumir noves formes de treballar en xarxa. | es |
| dc.subject | comportament prosocial, transferència, Responsabilitat Social Universitària, projectes d’innovació social, prosocialitat, lideratge prosocial, comportamiento prosocial, transferencia, Responsabilidad Social Universitaria, proyectos de innovación social, prosocialidad, liderazgo prosocial, prosocial behavior, transferability, projects of social innovation, Social Responsibility of Universities, prosociality, prosocial leadership, Artículo | es |
| dc.title | El model PROT i la responsabilitat social universitaria: prosocialitat i transferència del coneixement a la pràctica | es |
| dc.type | journal article | es_ES |
| dc.subject.unesco | UNESCO::PSICOLOGÍA | es |
| dc.type.hasVersion | VoR | es_ES |
Visualització
(943.5Kb)