Background: thebackground of theconcept of University Social Responsibility (RSU) is analyzed, whoserootsare in the evolution of the concept of Corporate Social Responsibility (CSR), which high lights the central idea thatthe company of the 21st century should contribute to thesociety something more than the production of goods, services and financial gains, reason why the interest is turned towards the creation of social values, on the basis of actionsand global ethical procedures. Method: a documentary research of threekey concepts, RSU, Education for Sustainable Development (EDS) and university accreditation for the strengthening of both concepts, is carriedout. Results: A group of rsu indicators is proposed, considering the following interest groups: Students; Personal; Decision makers –government– and Trustees, share holders or owners; Social agents; Suppliers; and Natural environment. For each of these groups specificand measurable indicators are specified. Conclusions: The documentary research provides theoretical elements that main tain that the rsu and the eds aret wokey aspects tha tallow the balance of the functions of teaching, research, extension and university management, to generate evaluation and accreditation models with a high sense of relevance Social.Antecedents: s’analitzen els antecedents del concepte de Responsabilitat Social Universitària (RSU), les arrels de la qual es troben en l’evolució del concepte de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), en què es destaca la idea central que l’empresa del segle xxi ha d’aportar a la societat alguna cosa més que la producció de béns, serveis i guanys financers, per la qual cosa es bolca l’interès cap a la creació de valors socials, sobre la base d’actuacions i procediments ètics globals. Mètode: es fa una recerca documental de tres conceptes clau, RSU, Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) i acreditació universitària per a l’enfortiment d’ambdós conceptes.Resultats: es proposa un grup d’indicadors d’rsu, considerant els parts interessades següents: estudiants; personal; dirigents que prenen decisions –govern– i patrons, accionistes o propietaris; agents socials; proveïdors; i entorn natural. Per a cadascun d’aquests grups s’especifiquen indicadors concrets i mesurables. Conclusions: la recerca documental aporta elements teòrics que sostenen que l’RSU i l’EDS són dos aspectes fonamentals que permeten l’equilibri de les funcions de docència, recerca, extensió i gestió universitària, per generar models d’avaluació i acreditació amb un alt sentit de pertinència social.