L’objectiu general de la investigació és conèixer els tipus de textos i les preguntes que es proposen en els llibres de text de secundària i de batxillerat en matèries de ciències i d’humanitats. Els estudis que hem consultat per a establir quin és l’estat de la qüestió presenten les següents temàtiques: el tractament de la llengua, de la literatura, de la lectura i les pràctiques docents, de l’escriptura, de la comprensió lectora, l’avaluació dels materials curriculars, les imatges, els nacionalismes i el patrimoni, l’educació en valors, el concepte de matèria i les tasques argumentatives i explicatives en els llibres de ciències. La metodologia utilitzada és quantitativa, classificatòria i descriptiva en una primera fase. En la segona fase, presentem l’anàlisi dels discurs a partir de les pautes del model PISA que ens ha permés diferenciar els models de textos i de preguntes amb la finalitat d’observar quins són els tipus que predominen en cada matèria i en cada curs acadèmic, quines són les activitats que més s’hi demanen i quin és el tipus d’habilitat que ha de desenvolupar l’estudiant a l’hora de respondre a les preguntes. Aquesta anàlisi s’ha fet a partir de la informació recollida en la primera fase, en la qual hem elaborat una sèrie de fitxes d’anàlisi que presenten les dades obtingudes en forma de taules. La tercera fase se centra en l’anàlisi comparativa de les dades obtingudes dels textos i de les preguntes amb els models que proposa PISA per observar-hi els patrons de comportament. Amb tot, hem presentat els resultats i les conclusions de l’anàlisi general de cadascun dels 28 llibres; l’anàlisi 323 unitats i l’anàlisi de més de 7.000 textos i prop de 18.000 preguntes. La nostra línia d’investigació esdevé un aspecte poc desenvolupat en els estudis existents. Alguns resultats aporten dades previsibles com que s’associa el discurs en prosa a les matèries d’Humanitats; mentre que la matèria de Ciències empra formats més diversos en la presentació de la informació, cosa que facilita la comprensió del contingut exposat. En Ciències de la Naturalesa i Llengua i Literatura predominen les preguntes que requereixen les habilitats integrar i interpretar i en Geografia i Història, accedir i obtenir. Altres resultats menys esperables i que ens inviten a la reflexió són que els textos argumentatius tenen una presència molt escassa en els llibres de text, sobretot si la comparem amb la dels textos expositius i que l’habilitat reflexionar i valorar coincideix que és la menys demandada en les tres matèries. Aquest desequilibri suposa per tant, que l’alumnat desenvolupe menys una tasca basada en l’ús de coneixements externs al text que implica reflexionar i valorar el contingut del text i alhora valorar-ne la forma. Les dades exposades anteriorment contrasten amb els objectius de les proves proposades per PISA, en les quals la reproducció o repetició de dades o conceptes no n’és una capacitat avaluable, i sí que ho és la utilització d’aquestes dades en activitats com aplicació, comprensió, transferència i interpretació. És per tot açò que ens podem preguntar com pretenem que el nostre alumnat obtinga uns resultats òptims en la resolució de proves externes com PISA, si l’activitat predominant a l’aula i el model d’avaluació habitual els prepara per a respondre preguntes que requereixen habilitats de reproducció de dades i conceptes i no per a la utilització dels coneixements.The general objective of the research is to identify the types of texts and questions that are proposed in secondary and high school textbooks in science and humanities subjects. The studies we have consulted to establish the state of the art present the following topics: the treatment of language, literature, reading and teaching practices, writing, reading comprehension, evaluation of curricular materials, images, nationalisms and heritage, education in values, the concept of matter and the argumentative and explanatory tasks in science books. The methodology used is quantitative, classifying and descriptive in a first phase. In the second phase, we present the analysis of the discourse based on the guidelines of the PISA model that allowed us to differentiate the models of texts and questions in order to observe the types that predominate in each subject and in each academic course, what are the activities that are most requested and what kind of skill the student must develop when answering the questions. This analysis was based on the information collected in the first phase, in which we have produced a series of analysis files that present the data obtained in the form of tables. The third phase focuses on the comparative analysis of the data obtained from the texts and the questions with the models proposed by PISA to observe patterns of behaviour. We have presented the results and conclusions of the general analysis of each of the 28 books; the analysis of 323 units and the analysis of more than 7,000 texts and about 18,000 questions. Our line of research represents an undeveloped aspect of existing studies. Some results provide foreseeable data as associating the prose discourse with humanities; while, for example, the subject of Sciences uses more diverse formats in the presentation of the information, which facilitates the understanding of the exposed content. In Natural Sciences and Language and Literature the questions that require the abilities to integrate and to interpret prevail whereas in Geography and History acceding and obtaining abilities are the most required ones. Other less expected results that invite us to reflect are that argumentative texts have a very low presence in textbooks, especially if we compare it with the use of expository texts and that the ability to think and argue coincides with being the least present in the three subjects. This imbalance implies, therefore, that the students develop less a task based on the use of external knowledge to the text that implies thinking and arguing about the content of the text while also arguing about its form. The data set exposed above contrast with the objectives of the tests proposed by PISA, in which the reproduction or repetition of data or concepts is not an assessable capacity, while the use of this data in activities such as application, understanding, transferring and interpreting is. So, we can ask ourselves how do we expect our students to obtain optimal results in the resolution of external tests such as PISA, if the predominant activity in the classroom and the usual assessment model prepares them to answer questions that require data and concept reproduction skills and not the ability to use knowledge.