Canviar de lloc de residència dins d’una mateixa població, entre ciutats d’un mateix país, entre diferents estats, fins i tot entre continents, forma part de la humanitat des dels seus orígens. L’emigració ha sigut una constat al llarg de la història, provocada per diversos factors, que es poden combinar segons els moments i els llocs. Esta tesi es fixa en un grup específic de titulats universitaris, els enginyers i les enginyeres, col•lectiu que, juntament amb els científics, formaven el grup de professionals altament qualificats l’emigració dels quals va fer aparèixer l’expressió fuga de cervells en la Gran Bretanya dels anys 60. Més en concret, el perfil analitzat són enginyeres i enginyers espanyols amb una trajectòria professional d’èxit a l’estranger, és a dir, amb treballs afins a la seua formació en què es reconeix el nivell d’estudis assolit a través del sou i altres condicions laborals avantatjoses respecte a les condicions que podrien trobar a Espanya. Les qüestions bàsiques que vull respondre fan referència a la percepció personal de l’emigració, i també sobre la situació a Espanya i les perspectives de futur. I com estes perspectives de futur de l’estat afecten la seua situació futura. M’interessa saber quins són els motius que empenyen els i les joves enginyeres a emigrar a l’estranger, quin paper juga en esta emigració la crisi econòmica i l’atur, la situació actual i les perspectives de futur, què hi ha d’afany d’aventura en l’emigració i fins a quin punt és l’atur allò que obliga a eixa aventura, ni voluntària ni desitjada, sinó obligada i acceptada. Es tracta de mobilitat internacional perquè són joves professionals altament qualificats en un món global, que van allà on són demandats? O es tracta d’una emigració econòmica perquè són professionals altament qualificats en un país que no els demanda? Mobilitat internacional, fuga de cervells o emigració econòmica fan referència a diferents aspectes d’un mateix fenomen, on el que varia és el punt de vista emprat a l’hora d’analitzar-lo: l’anàlisi es mouria en un nivell micro si el que s’estudia són els motius personals, mentre que s’entraria en un nivell macro en analitzar el context econòmic del país d’eixida. Esta distinció segons el nivell d’anàlisi permet posar l’èmfasi en els diferents factors que empenyen a emigrar i establir la possible relació existent entre uns i altres, és a dir, els motius personals i la influència del context del país d’origen en el moment de l’emigració. I serà esta relació la que permetrà escollir el concepte mes adient per referir-nos a l’emigració objecte d’estudi (mobilitat internacional o emigració econòmica, per a un nivell micro d’anàlisi basat en els factors d’eixida; fuga de cervells o circulació de talent, en un nivell macro d’anàlisi, segons el que implique per al país d’origen).