TESI DOCTORAL ELS PARLARS DEL MONTSIÀ. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC L'estudi presenta la descripció dialectal de la llengua catalana, a partir del registre col·loquial, a la comarca del Montsià, situada al bell mig de la llengua, entre el Baix Ebre al nord, el Baix Maestrat al sud i el Matarranya a l'oest. Les dades s'han recollit en dènou punts d'enquesta, aquests són els que estan habitats regularment amb població autòctona. Els informants presenten el perfil adequat per a aquest tipus d'investigació. El qüestionari s'ha basat en 3.491 ítems. El treball inclou les parts habituals de descripció lingüística: fonètica (vocalisme tònic i àton, consonantisme), morfologia nominal i verbal, morfosintaxi i lèxic. A les conclusions s'observa la plena adscripció d'aquests parlars al tortosí i com un ric feix d'isoglosses, en alguns punts més intensament, ens els apropa al valencià. La resta de característiques ens dona més detall de paral·lelismes amb el balear o bé amb l'aragonès, entre d'altres. I, a partir de les respostes també podem extraure'n informació sociolingüística que ens indica la variació generacional i l'anivellament que es va donant a partir d'altres parlars més prestigiats, i com aquest procés va influint en la fesomia, ja, actual i, en conseqüència, futura d'aquests parlars. La bibliografia ens enriqueix amb les dades consultades i contextualitza la investigació. L'índex analític ens situa els mots estudiats en els apartats corresponents. Finalment, hi ha un etnotext de cada punt enquestat amb la corresponent transcripció fonètica. Complementàriament mostrem la representació de les dades en la cartografia lingüística. Les dades recollides de variació geolectal es representen en 926 mapes que, en suport virtual i altres, acompanyen el treball. La tipologia dels mapes és sintètica, majoritàriament, i en color. Els mapes d'isoglosses i de freqüències apareixen a les conclusions. Camps semàntics i cartografia lingüística: Hem seguit el qüestionari de l’Atles Lingüístic del Domini Català. Aquest té un total de 1.951 ítems classificats en 16 camps semàntics i un final 17. Vària. amb un total de 2.042. Hem estudiat tots els camps semàntics que apareixen en aquesta obra, si bé l’orde d’aparició és el que s’estableix en altres treballs de referència de comarques veïnes al Montsià. Així, els camps semàntics de la nostra investigació van ordenats seguint Navarro 1996 i Cubells 2009, açò és: 3.1.1 El camp i els cultius (208); 3.1.2 Indústries relacionades amb l’agricultura (111); 3.1.3 Els vegetals (192); 3.1.4 Els animals domèstics (119); 3.1.5 Els animals invertebrats i vertebrats (120); 3.1.6 El temps. Les estacions de l’any (93); 3.1.7 Noms topogràfics (47); 3.1.8 Oficis (68); 3.1.9 Vida ramadera (53); 3.1.10 El cos humà (259); 3.1.11 La casa (283); 3.1.12 La indumentària (67); 3.1.13 La família (96); 3.1.14 Festes religioses (82); 3.1.15 La mar (54); 3.1.16 Els jocs (24). En total els ítems de lèxic són 1.876. La diferència respecte els de l’ALDC és deguda sobretot per algunes qüestions relatives al medi, inexistència o desús, com per exemple la denominació de certes peces del molí de gra o d’oli, els tipus d’ovelles, l’esquilada de la rabera, classes de bolets, costums..., i un reduït percentatge de preguntes que es queden sense resposta, sobretot, ferramentes agrícoles i especificitats d’algun ofici. Amb tot aquest material s’han classificat les respostes que ens servien per a explicar fenòmens fonètics, morfològics, morfosintàctics i pròpiament el corpus lèxic. En l’apartat de fonètica tenim 57 ítems que expliquen el vocalisme tònic (§ 1.1.1--1.1.8), 160 per al vocalisme àton (§ 1.2.1--1.2.5) i 263 per al consonantisme (§ 1.3.1--1.4.5.6). El total de 480 ítems ens serveix per a explicar i conèixer detalladament la descripció dels sons a la comarca. A la morfologia nominal, 229 ítems es reparteixen entre els apartats 2.1.1 i 2.1.12. Respecte a la morfologia verbal s’han enquestat 23 paradigmes, això és 874 formes verbals i s’han explicat trenta--dos formes verbals més. La totalitat de 906 formes verbals ens descriuen la morfologia verbal del Montsià. En la morfosintaxi, s’expliquen deu casos de combinacions pronominals i la concordança del participi. Així, el qüestionari que ens ha servit per a poder fer la descripció lingüística de la comarca del Montsià és de 3.491 ítems. La distribució de qüestions lèxiques per camps semàntics ha estat: 3.1.1 El camp i els cultius 208 qüestions 3.1.2 Indústries relacionades amb l’agricultura 111 3.1.2.1 La vinya 44 3.1.2.2 L’olivera 41 3.1.2.3 El pa 26 3.1.3 Els vegetals 192 3.1.3.1 Les verdures 46 3.1.3.2 Plantes, arbustos, bolets 50 3.1.3.3 Fruites i arbres fruiters 42 3.1.3.4 Arbres, fruits i accions relacionades 54 3.1.4 Animals domèstics 119 3.1.5 Animals invertebrats i vertebrats 120 3.1.6 El temps. Les estacions de l’any 93 3.1.7 Noms topogràfics 47 3.1.8 Oficis 68 3.1.9 Vida ramadera 53 3.1.10 Cos humà 259 3.1.11 Casa 283 3.1.12 Indumentària 67 3.1.13 La família i el cicle de la vida 96 3.1.14 Festes religioses 82 3.1.15 La mar 54 3.1.16 Els jocs 24 Cartografia lingüística De les 3.491 qüestions se n'han cartografiat només aquelles que representaven dos o més respostes diverses. Amb tot, hi ha hagut vegades que hem obtingut més d’una resposta però molt parcialment, és a dir, que aquestes respostes només eren conegudes per un reduït nombre d’informants. En aquests casos igualment les hem referenciades però no les hem cartografiades, ja que restava la major part de la comarca sense dades. Alguns exemples, en què ens hem trobat en aquest cas han estat càvec o mallol, entre altres. En total apareixen cartografiats 904 ítems, a més de les conclusions. La distribució per apartats i camps semàntics és la següent: ·Fonètica 97 (Vocalisme tònic 13, Vocalisme àton 32, Consonantisme 52) ·Morfologia nominal 88 · Morfologia verbal 74 · Morfosintaxi 6 · Lèxic La distribució de qüestions lèxiques per camps semàntics ha estat: 3.1.1 El camp i els cultius 50 3.1.2 Indústries relacionades amb l’agricultura 25 3.1.2.1 La vinya 7 3.1.2.2 L’olivera 8 3.1.2.3 El pa 10 3.1.3 Els vegetals 55 3.1.3.1 Les verdures 17 3.1.3.2 Plantes, arbustos, bolets 16 3.1.3.3 Fruites i arbres fruiters 16 3.1.3 Arbres, fruits i accions relacionades 6 3.1.4 Animals domèstics 37 3.1.5 Animals invertebrats i vertebrats 53 3.1.6 El temps. Les estacions de l’any 29 3.1.8 Noms topogràfics 26 3.1.9 Oficis 27 3.1.10 Vida ramadera 20 3.1.11 Cos humà 104 3.1.12 Casa 93 3.1.13 Indumentària 27 3.1.14 La família i el cicle de la vida 29 3.1.15 Festes religioses 33 3.1.15 La mar 24 3.1.16 Els jocs 7 En el lèxic hem cartografiat 739 mapes. · Conclusions: 22 El total que hem cartografiat és de 926 mapes. En els apartats del corpus del treball, a part de les conclusions, trobem el mapa central i les llegendes a la dreta del mapa. Respecte els mapes de les conclusions, aquestes s’il·lustren mitjançant mapes d’isoglosses en la fonètica i la morfologia, i per al lèxic s’han fet servir mapes de freqüències. Hi ha un total de vint--i--sis mapes. Aquests es classifiquen en deu de fonètics: 1 per al vocalisme tònic, 3 per a l’àton i 6 per al consonantisme. Els trets que es mostren són: la vocal tònica d’estómac, pou i el diftong de veure. En el vocalisme àton, els tres mapes exemplifiquen: la medial oberta final de mestra, deixa, deixava, deixaria; la vocal inicial del segment es-- i la vocal inicial d’oliva; la pròtesi inicial, sil·làbica o vocàlica, de caminar, començar, convidar, desar, domar, dragó, raïl, seitó. Els sis mapes del consonantisme exemplifiquen els següents fenòmens: la desafricació de formatge, l’oclusiva final de cadup i el manteniment de la labiodental fricativa sorda en professó; palatalitzacions: afanar, dolçaina, ganivet, xampaina; africació del so final de convidats, dits, pots; manteniment de *z+ intervocàlica en avesar/peresa, sensibilització a espart, epítesi d’estalzí, vocalització de *l+ a palpar; sensibilització de la vibrant final a ahir, dur, madur, segur, sumier; la nasal adventícia de llatuga, maçana, maduixa, oroneta, romeguera, teraginat. Els mapes reflecteixen un únic fenomen amb diferents exemples o bé fenòmens diversos però en un nombre reduït d’exemples perquè la informació es transmeta clarament. Pel que fa a la morfologia nominal, s’exemplifica en sis mapes que ens aporten el manteniment de la nasal en el plural d’antics proparoxítons llatins: fèrrens, màrgens, pèrxens, ràvens; la variació en els numerals dèsset, dívuit, dènou; la variació de l’adverbi on ─a on està?, lexicalització adverbial ─cap aquí, gènere del possessiu davant de iaio ─mon iaio, article personal ─la Remei, gènere ─lo fum, plural de mot acabat en *ʃ─los Reis. La morfologia verbal ens arriba en cinc mapes, d’aquest, com veurem, un es troba desglossat en dos. El primer tret a cartografiar és la desinència de la 1a persona del singular del present d’indicatiu en cullo i perdo, la 2a persona del singular del present d’indicatiu del verb ser, el sincretisme en les persones 1a i 2a del plural del present d’indicatiu i les de l’imperfet de subjuntiu i el futur del verb ser. En segon lloc, se’ns mostra l’imperatiu del verb tindre, en la 2a persona. El 3r mapa exemplifica la desinencia del present de subjuntiu. El 4t mapa la desinencia de 1a i 3a persona de l’imperfet de subjuntiu. I, per últim, l’imperfet de subjuntiu de ser. Quant al lèxic, tres mapes de freqüències mostren la intensitat d’aragonesismes, castellanismes i tortosinismes de la comarca. I, per a acabar, la tendència de les isoglosses mostra una divisió transversal d’alguns trets que poden establir--se horitzontalment dividint la comarca en Montsià septentrional i Montsià meridional.