Llegir Curial e Güelfa és obrir una finestra a la tardor medieval, on fantasia i meravella conviuen en dosis raonables de veracitat per i transmetre al lector sensació de versemblança. Tot pintant l'encant amb colors de quotidianitat propera, llevada d'una intencionalitat didàctica, envers la moralitat retrata un univers perfecte de cavalleria, però tenyit de realitat per rendir la ficció creïble. És així com descobrim un toll de meravella, també usos, costums, paisatges que ens emplacen de forma immediata, en l'escena medieval. Reading Curial e Güelfa is like an open window to the Middle Ages, where fantasy coexists with reasonable doses of reality in order to transmit likely feelings to the reader. The fiction is painted with the colors of a familiar true because of its didactic intention. The writer presents a perfect universe of chivalry, but with the appearance of a real word so the fiction could be credible. We discover a great wonder also customs, traditions and landscapes that transfer us immediately into the scene of the Middle Ages.