This doctoral thesis studies the alliances of women in festive spaces with a clear objective: to challenge and fight the hegemony of sexist traditions, while they fight and transform sexist structural inequalities in their cities. Therefore, the approach to the festive space in this thesis is, not as much as a space of consensus, social cohesion and brotherhood, as has been considered by an important part of the classic literature of the festivities, but as a space of conflict emergence and tensions between hegemonic social values and social groups that question the existing order, in this case, hegemonic gender orders (Connell, 2018) in traditions and festivals in Spain. For this reason, the emotional energies generated in traditional rituals and their symbols for dominant groups are studied. These reinforce structures of thought that legitimize gender inequalities in the festive context (Collins, 2009). The strength of shared ritual emotions generates a strong sense of collective belonging, while excluding and punishing groups that question the sacred symbols of the festivities. In addition, in the study cases developed in this doctoral thesis, we can appreciate the alliances that the festive status groups weave with the political and economic social elites, facilitating, in a few occasions, festive immobility. Thus, this thesis collects collective actions of women against the festive hegemonies of Spain, such as La Patum of Berga (Catalonia), Les Falles of València and Moors and Christians of Alcoy (Valencian Country), the San Fermins of Iruña (Nafarroa) and the Alardes of Irun and Hondarribia (Euskal Herria). This thesis is a compendium of papers that analyze the festive spaces, as generators of gender inequalities, but also, as an arena of social conflicts and, consequently, as strategic places to develop vindications from the feminisms. In other words, spaces for social transformation from everyday actions of women. Also, it evidences the use of emotions by social status groups organized around festive culture, such as domination dynamics and exclusion generators. The research techniques and the methodological approaches used in each article have been tailored to their specific needs and objectives. However, the methodology used in all the compiled articles is qualitative. The technical translation of this qualitative methodology is materialized by integrating different techniques and elements of knowledge, such as interviews, discussion groups and observation. The results of this research show the major tool of social power that are traditional festivals, in particular in the production and reproduction of the gender stereotypes of modern societies. However, these festive spaces are also revealed as strategic spheres for feminisms and their struggles, showing important transformations both in rituals and in localities where women collective actions have gone forward with advances towards fairer and more egalitarian societies.Aquesta tesi doctoral té com objecte les aliances de dones en els espais festius amb l’objectiu de desafiar i pugnar les hegemonies masclistes de les tradicions, a la vegada que lluiten i transformen les desigualtats estructurals per raó de sexe de les seues ciutats i pobles. Així doncs, l’apropament a l’espai festiu en aquesta tesi és, no tant com un espai de consens, cohesió social i germanor, com ha sigut considerat per una part important de la literatura clàssica de les festes, sinó com un espai d’emergència conflictual i de tensions entre els valors socials hegemònics i els grups socials que qüestionen l’ordre existent, en aquest cas, els ordres de gènere hegemònics (Connell, 2018) en certes tradicions i festes de l’estat espanyol. Per aquesta raó s’estudien les energies emocionals generades als rituals tradicionals i els seus símbols pels grups dominants. Aquestes reforcen unes estructures de pensament que legitimen les desigualtats de gènere al context festiu (Collins, 2009). La força de les emocions rituals compartides genera un fort sentiment de pertinença col·lectiva, a la vegada que exclou i castiga als grups que qüestionen els símbols sagrats de les festivitats. A més a més, mitjançant els cas d’estudis desenvolupats en aquesta tesi doctoral, podem apreciar les aliances que els grups d’estatus festiu teixen amb les élits polítiques i econòmiques socials facilitant, en no poques ocasions, els immobilismes festius. Així doncs, aquesta tesi arreplega accions col·lectives de dones contra les hegemonies festives de l’estat espanyol, com ara; La Patum de Berga (Catalunya), Les Falles de València i Moros i Cristians d’Alcoi (País Valencià), els San Fermins d’Iruña (Nafarroa) i els Alardes d’Irun i Hondarribia (Euskal Herria). El present treball de tesi és un compendi de publicacions on s’analitzen els espais festius, com a generadors de desigualtats per raó de gènere, però també, com arena de conflictes socials i, conseqüentment, com a llocs estratègics per a desenvolupar vindicacions des dels feminismes. Dit d’una altra manera, espais de transformació social des de les accions quotidianes i més micro de les dones. Així mateix, revelar l’ús de les emocions pels grups d’estatus social organitzats al voltant de la cultura festiva, com a dinàmiques de dominació i generadores d’exclusió. Les tècniques de recerca i l’abordatge metodològic utilitzat en cada article s’han adreçat a les necessitats teòriques i els objectius de cadascun d’aquests. Tot i això, la metodologia utilitzada en tots els articles compilats és qualitativa. La traducció tècnica d’aquesta metodologia qualitativa es va materialitzar integrant diferents tècniques i elements de coneixement, com ara, entrevistes, grups de discussió i observació. Els resultats d'aquesta recerca mostren la forta ferramenta de poder social que són les festes tradicionals, en particular en la producció i reproducció dels estereotips de gènere de les societats modernes. Malgrat açò, també aquets espais festius es revelen com esferes estratègics per als feminismes i les seues lluites, mostrant importants transformacions tant als rituals com a les localitats on les accions col·lectives de dones s'han dut endavant fent avanços cap a societats més justes i igualitàries.