Les creences porten a l'acció i en l'acció es manifesten. Actuem segons allò que creiem, i no sempre les nostres creences constitueixen coneixement. Són les creences les que ens menen (atesos uns desitjos determinats) a actuar, i com que aquestes poden ser falses, els nostres intents de vegades es veuen ¿per aquesta raó¿ frustrats: les nostres accions no assoleixen l'èxit. En la mesura que les nostres accions afecten altres persones, creences errònies poden dur a cometre injustícies, perjudicis o danys. Per tot això és important formar i transmetre creences vertaderes. Per totes aquestes raons, com a agents epistèmics i també morals, hem de procurar ser fiables a l'hora de formar les nostres creences (haurem d'aplicar el que ací anomene escepticisme de recepció) i, potser més encara, a l'hora de transmetre-les (hem d'aplicar l'escepticisme d'emissió). Beliefs lead to action and are manifested in action. We act according to what we believe, and not always do our beliefs constitute knowledge. It is beliefs that lead us (given certain desires) to act, and as these may be false, our attempts are sometimes (for this reason) frustrated: our actions do not succeed. To the extent that our actions affect other people, erroneous beliefs can lead to wrongdoing, injury or damage. For all these reasons, as epistemic and moral agents, we must try to be reliable in shaping our beliefs (we have to apply what I call 'reception scepticism' here) and perhaps even more so when transmitting them (we have to apply what I call 'emission scepticism'). Even more so in this so-called post-truth era.