La present tesi doctoral concentra l’estudi crític i contextualització de la figura del noble valencià cinccentista Bernat Guillem Català i Valleriola i de la seua obra, concretament el seu dietari, conegut com a autobiografia, del qual se’n fa l’edició anotada segons els estàndards acadèmics actuals. En primer lloc, s’exposen els objectius d’aquesta investigació: coneixement de l’època i del personatge, anàlisi a fons del text i edició d’aquest, que completen la investigació. Entre les conclusions, destaquen les troballes documentals realitzades al voltant del personatge, entre aquestes les còpies del testament que permeten corregir la data de la seua mort, part de la correspondència de l’autor, tant la institucional com la familiar i, finalment, diverses subhastes dels seus béns, que ens han permet dibuixar una aproximació a les seues lectures, interessos i influències –documents que analitzem i contextualizem també