La present tesi aborda la figura de la reina Maria de Castella des del seu paper com a promotora de l'art en els estats peninsulars de la Corona d'Aragó en el segle XV. L'estudi té un enfocament pluridisciplinari, basat en l'aportació i transcripció d’un gran volum de documents inèdits extrets dels arxius de la Corona d'Aragó, a Barcelona, i dels Arxius del Regne de València, Municipal de València, de la Ciutat de Xàtiva, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu de la Catedral de Barcelona i Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre, completant-se amb un estudi comparatiu de determinades obres artístiques a través dels exemples que es conserven en un bon nombre de museus estatals i estrangers. Així mateix s'han elaborat una sèrie de taules per a exemplificar el personal associat a determinats departaments de la cort de la reina i altres taules per a classificar les obres d'art, segons el material de què estaven fetes, la seua tipologia o, en la mesura que siga possible, el lloc on es trobaven en el Palau del Real de València, que va ser on es va confeccionar l'inventari de tots els béns mobles que posseïa la reina després de la seua mort. L'aportació documental ens ha permès reflectir les noves fundacions i reformes fetes en convents i monestirs per part de la reina i conèixer millor la relació de la monarca amb els ordes regulars. No obstant això, encara que l'aspecte fundacional i el patrocini monàstic (sobretot a convents franciscans observants, clarisses, predicadors i jerònims) és el més important en aquest treball, la tesi comença amb un primer capítol dedicat a l'estudi del personal de la cort de la casa de la reina María. Un altre capítol està dedicat a les reformes i decoració de les diferents habitacions del palau del Real de València i, finalment, un dedicat a l'estudi complet i detallat de l'Inventari de Béns de la reina Maria. Així mateix, cal destacar la inclusió d'un itinerari de la cort de la reina des de 1416 fins a 1458, any de la seua defunció a València, en forma d'Apèndix, que resulta inèdit, i una recopilació de tot el personal de la casa/cort de Maria de Castella i la seua corresponent font documental, així com dos annexos amb la transcripció documental de les notícies referents a la fundació i reforma de cenobis o la relació de la reina amb els religiosos i religioses i dotació de rendes a aquests enclavaments religiosos. Aquesta tesi realitza un estudi de la promoció estètica de la reina Maria des d’un punt de vista transversal, el qual explora, no sols aspectes de la Història de l’Art, sinó també de la Història Cultural, la Història de les Mentalitats, La Història de la Vida Quotidiana i la Història de les Dones. En canvi, la Història de l’Art és el fil conductor de l’estudi de la cort com a espai de circulació dels béns materials, la fundació de monestirs i de la pròpia anàlisi històric-artística i simbòlica dels béns de la reina.The artistic promotion of Queen Mary of Castile. Art and culture in the Crown of Aragon in the 15th century This thesis addresses the figure of Queen Maria of Castile from her role as promoter of art in the peninsular states of the Crown of Aragon in the fifteenth century. The study has a multidisciplinary approach, based on the contribution and transcription of a large volume of unpublished documents extracted from the archives of the Crown of Aragon, in Barcelona, and of the archives of the Kingdom of Valencia, “Municipal de València”, of the city of Xàtiva, historical archive of the City of Barcelona, archive of the Cathedral of Barcelona and regional archive of the “Terres de L'Ebre”, completing with a comparative study of certain works through the examples that are preserved in a number of state and foreign museums. A number of tables have also been drawn up to exemplify the personnel associated with certain departments of the Queen's Court and other tables to classify the works of art, according to the material of which they were made, the type or the place where they were in the royal Palace of Valencia, which was where the inventory of all the personal property owned by the Queen was made after her death. The contribution of the documentary has allowed us to reflect the new foundations and reforms made in convents and monasteries by the Queen and to know better the relationship of the monarch with the regular orders. However, although the foundational aspect and monastic sponsorship (especially in Franciscan convents, Poor Clare, Friars Preachers and Hieronymites) is the most important in this work, the thesis begins with a first chapter devoted to the study of the court staff of the Queen Mary's house. Another chapter is devoted to the reforms and decoration of the different rooms of the royal Palace of Valencia and, finally, one dedicated to the complete and detailed study of the inventory of the property of the Queen Mary. Also noteworthy is the inclusion of an itinerary of the Court of the queen from 1416 to 1458, the year of her death in Valencia, in the form of appendices, which is unpublished, and a compilation of all the staff of the house/court of Mary of Castile and the corresponding documentary source, as well as two annexes with the documentary transcription of the news concerning the foundation and reform of monasteries or the relationship of the Queen with the religious and how to provide of incomes to these religious enclaves. The thesis examines the study of the aesthetic promotion of Queen Mary from a transversal point of view, which explores, not only in aspects of History of Art, but also in Cultural history, the history of mentalities, the history of daily life and the history of Women. However, it must be said that the history of Art is the guiding thread of the study of the court as a space for the circulation of artistic property, the foundation of monasteries and works with the analysis of the Queen's properties through a historical-artistic and symbolic description.