A través dels capítols que formen aquest document anem desgranant aspectes que considerem més evocadors a fi d’animar el professorat a aprofitar les arts com a argument educatiu. Introduïm en el text conceptes i metodologies recents, reivindiquem autors clàssics i destaquem estudis actuals. Recorrem a experiències viscudes des de la proximitat i, també, parlem d’aportacions que arriben de tot arreu, perquè l’educació artística evoluciona de manera diversa en les diverses realitats que es viuen a cada país. Tal com ha evolucionat els darrers anys el riquíssim àmbit de les arts, considerem que ara toca satisfer les exigències del domini del territori de l’educació en arts, dins del qual incloem la participació i el gaudi. Si volem crear espais vivencials impregnats de creativitat, cal preparar el professorat, perquè són els i les docents els qui tindran la possibilitat (i assumiran la responsabilitat de fer-ho) de convertir els llocs que transiten en escenaris aptes per a l’activitat artística, de caire participatiu i transformador. El veritable repte consisteix, per tant, a satisfer les necessitats del col·lectiu docent, oferint formació i dotació adequada perquè els mestres i les mestres siguen capaços de construir ponts i establir connexions entre les arts i l’educació. Cal constatar que fem ús de l’expressió mestres per a designar el conjunt del professorat d’educació primària, perquè ens referim a tot el col·lectiu. El genèric mestres es converteix ací en expressió aglutinant, sense ànim d’eliminar ningú, tot i que també emprarem l’expressió docents, que afavoreix la integració d’altres grups. Convertir un ambient educatiu en un entorn favorable a l’educació en arts comporta renunciar a nombrosos clixés i prejudicis que a vegades han distanciat el professorat de les possibilitats de les arts, tant a l’aula com en àmbits informals. Confiar en les possibilitats del professorat i del mateix alumnat significarà rompre barreres que fins ara anul·laven el desig d’emprar l’art com a eina de transgressió per a aprendre, compartir i gaudir. Imaginem-nos un dron que ens observa des de dalt i que enregistra les nostres accions en una classe. Si poguérem revisar aquest enregistrament, ens adonaríem de les possibilitats que hem desaprofitat, senzillament perquè un picat, una visió des del vèrtex superior, ens proporciona una nova mirada dels nostres propis costums.