Des de l'arribada del capitalisme i amb l'extensió de l'economia de mercat, tenim una sèrie d'institucions, normes i procediments que determinen que es pot fer amb tota una sèrie de recursos, artefactes i bens. La institució de la propietat privada, fonamentada en tot un seguit de corpus jurídic i d'un eficaç aparell coercitiu, permet que li siguen atribuits a una persona física o jurídica els drets de propietat d'un determinat bé i aquest en l'exercici de la seua llibertat individual i la seua autonomia i dins de l'espai que dibuixa la “legalitat” pot fer d'eixe bé el que vullga; consumir-ho, regalar-ho, vendre-ho. La filosofia econòmica, ja des de la coneguda faula de Mandeville (1670-1733), ens assegura que tots perseguint el nostre benefici particular arribaren a obtenir el màxim benefici col·lectiu (Así pués cada parte estaba llena de vicios, pero todo el conjunto era un paraiso), que ja s'encarrega la “mà invisible” d'assignar el recursos de manera adient.