The research carried out in this Thesis has the general objective of deepening the concept of Social Economy through the study of social entrepreneurship. The study of social enterprises is intended to promote entrepreneurship in these types of companies and publicize their benefits in society. In addition, the conclusions drawn from this thesis can help researchers and managers to improve the results of social enterprises and offer the various participants of social enterprises adequate mechanisms to demonstrate compliance with social objectives and their contribution to social cohesion and the reduction of existing imbalances. This study comprises three scientific articles. In the first, the term social entrepreneurship is conceptualized and we study which journals and authors are the most relevant on this concept, which allows us to have a starting point. The second article tries to evaluate the antecedents and variables that act as drivers or that reinforce the social sustainability of social enterprises and examines the relationship between social enterprises and the social impact they generate, studying specifically social insertion enterprises. This also makes it possible to determine whether they should have a specific tax regime to facilitate the creation of social value. The third and last article analyzes alternative forms of financing for social enterprises, given that access to financing is one of their main problems, studying the crowdfunding platforms that cover projects in the field of social entrepreneurship. Among the conclusions that have been obtained, it is worth highlighting the following. When carrying out the bibliometric analysis of the concept of social entrepreneurship, it has been found that interest in research on social entrepreneurship has increased year after year and high-impact magazines focused on social enterprises have been included. This data is an achievement since having magazines focused on this type of companies is an incentive for scientists to investigate them and with the results of said research they can improve their economic, social and environmental results, which have an impact on society and its level of sustainability. Likewise, it is extracted that, to obtain social sustainability, entrepreneurs have to be trained and it is positive that they have prior experience and that they are in constant innovation. Finally, the third study shows that one of the main disadvantages of crowdfunding compared to other forms of financing is mistrust. For this reason, intermediaries strive to show the financing process in a transparent way. It has been found that intermediaries are agents of social change by promoting and encouraging, through different mechanisms, projects that consider, in addition to the generation of economic value, the creation of social and environmental value.La investigació duta a terme en aquesta Tesi té com a objectiu general aprofundir en el concepte de l'Economia Social a través de l'estudi de l'emprenedoria social. Amb l'estudi de les empreses socials es pretén impulsar l'emprenedoria en aquest tipus d'empreses i donar a conéixer els seus beneficis en la societat. A més, s'aspira al fet de que les conclusions extretes d'aquesta tesi puguen ajudar els investigadors i gerents a millorar els resultats de les empreses socials i oferir als diversos partícips de les empreses socials mecanismes adequats per a demostrar el compliment dels objectius socials i la seua contribució a la cohesió social i a la reducció dels desequilibris existents. Aquest estudi comprén tres articles científics. En el primer, es pretén conceptualitzar el terme d'emprenedoria social i estudiar quines revistes i autors són els més rellevants sobre aquest concepte, la qual cosa ens permet tindre un punt de partida. El segon tracta d'avaluar els antecedents i variables que actuen com a impulsors o que reforcen la sostenibilitat social de les empreses socials i s'examina la relació entre les empreses socials i l'impacte social que generen, estudiant a les empreses d'inserció social. Això permet determinar, a més, si haurien de tindre algun règim tributari específic per a facilitar la creació de valor social. El tercer i últim article analitza formes de finançament alternatives per a empreses socials, atés que l'accés al finançament és un dels seus principals problemes, estudiant les plataformes de micromecenatge que donen cobertura a projectes de l'àmbit de l'emprenedoria social. Entre les conclusions que s'han obtingut cal destacar les següents. En realitzar l'anàlisi bibliomètric del concepte d'emprenedoria social s'ha comprovat que l'interés per la investigació en emprenedoria social ha anat augmentat any rere any i s'han anat incloent revistes d'alt impacte centrades en les empreses socials. Aquesta dada és un assoliment ja que tindre revistes enfocades a aquest tipus d'empreses és un al·licient perquè els científics investiguen sobre elles i amb els resultats d'aquesta investigació es puguen anar millorant els resultats econòmics, socials i mediambientals d'aquestes, que repercuteixen en la societat i en el nivell de sostenibilitat d'aquesta. Així mateix, s'extrau que, per a obtindre una sostenibilitat social, els emprenedors han d'estar formats i és positiu que posseïsquen una experiència prèvia i que estiguen en constant innovació. Finalment, el tercer estudi evidencia que una dels principals desavantatges del micromecenatge respecte a altres formes de finançament, és la desconfiança. Per això, els intermediaris s'esforcen a mostrar de manera transparent el procés de finançament. S'ha constatat que els intermediaris es converteixen en agents de canvi social en promoure i incentivar mitjançant diferents mecanismes projectes que contemplen a més de la generació de valor econòmic, la creació d'un valor social i/o mediambiental.