El present treball analitza les modificacions del nostre ordenament jurídic contingudes al Reial decret llei 14/2019 i els seus problemes tant jurídics com d'oportunitat. En concret, s'hi analitzen els dubtes de constitucionalitat per la manca de la 'necessitat extraordinària i urgent' de la regulació, però també la possible afectació a l'exercici de drets fonamentals com ara les llibertats d'expressió i informació en l'àmbit digital com a conseqüència de les noves facultats de control que es reconeixen a l'Administració. Així mateix, s'estudien les restriccions imposades a les comunitats autònomes pel que fa a la utilització de determinades eines digitals i s'exposa la seua dubtosa constitucionalitat a partir de la jurisprudència tradicional del Tribunal Constitucional, recentment reiterada, sobre l'àmbit d'autonomia garantida pel que fa a la tria d'instruments electrònics de procediment com a eina d'autoorganització. This paper analyses the changes to the Spanish legal system contained in Royal Decree Law 14/2019 and the problems they pose in terms of legality and timeliness. Specifically, it analyses the doubts about their constitutionality, given the lack of an "extraordinary and urgent need" for the regulation, but also the possible effect on exercising basic rights such as the freedoms of expression and information in the digital sphere as a consequence of the new powers of control granted to the Administration Likewise, it studies the restrictions imposed on Spain's autonomous regions with regard to using certain digital tools and outlines their dubious constitutionality based on the Constitutional Court's traditional case law, recently reiterated, on the autonomy guaranteed with regard to the choice of procedural electronic instruments as a tool of self-organisation.