Al segle xix se situa l'inici de la filologia romànica, i cada vegada més erudits cataloguen i estudien les diferents llengües romàniques i la llengua catalana en particular. Progressivament, en aquest període els erudits i escriptors de la catalanofonia realitzen afirmacions sobre el seu origen compartit amb la llengua occitana o independent des de l'inici , la seua identitat subordinada a l'occità o autònoma com la resta de llengües romàniques i el nom amb què cal referir-s'hi. Aquest treball analitza els coneixements de l'escriptor valencià Constantí Llombart (1848-1893) sobre l'origen, la identitat i el nom de la llengua catalana. Romance philology emerged in the 19th century and more and more scholars started to categorise and study different Romance languages, the Catalan language among them. Progressively, during this period, Catalan-language writers and scholars made statements about its origin ¿either shared with Occitan language or independent from the beginning¿, its identity ¿subordinated to Occitan or autonomous like other Romance languages¿ and the name given to the language. This paper analyses the knowledge of Valencian writer Constantí Llombart (1848-1893) about the origin, identity and name in Catalan language.