Aquest treball analitza la recepció dels postulats de la filologia romànica in - ternacional sobre l'origen, la identitat i el nom de la llengua catalana en el conjunt de la catalanofonia entre 1854 i 1906. Al segle XIX es situa l'inici de la filologia romànica, i cada vegada més erudits cataloguen i estudien les diferents llengües romàniques. Progressivament, en aquest període els romanistes prenen en consideració la llengua catalana, i realitzen afirmacions sobre el seu origen -compartit amb la llengua occitana o independent des de l'inici-, la seua identitat -subordinada a l'occità o autònoma com la resta de llengües romàniques- i el nom amb què cal referir-s'hi. L'objectiu d'aquesta investigació és, doncs, esbrinar com van reaccionar els escriptors i erudits de la catalanofonia als postulats de la romanística internacional sobre l'origen, la identitat i el nom de la llengua catalana. This paper analyses the reception of the postulates of the international Romance studies about the origin, the identity and the name of the Catalan language among the Catalan Countries between 1854 and 1906. Romance philology emerged in the 19th century and scholars started to categorize and study different romance languages. Progressively, during this period, Romanists took into consideration the Catalan language and made statements about its origin ―shared with the Occitan language or independent from the beginning―, its identity ―subordinated to Occitan or autonomous as the other romance languages― and the name of the Catalan language. The objective of this research is to discover the reception of the Catalan-Speaking writers and scholars to the postulates of the international romance philology about the origin, the identity and the name of the Catalan language.