Enguany se celebra el 125è aniversari de la implantació dels estudis de química en la Universitat de València. Amb aquest motiu, a la Sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, s’organitza una exposició que mostra l’avanç de la ciència química a través dels llibres existents als fons de la mateixa Biblioteca. El somni dels alquimistes va ser l’obtenció de la mítica pedra filosofal, remei universal, posseïdora de portentoses propietats, entre les quals es compten la transmutació de la matèria ordinària en or o plata, la curació de totes les malalties o la consecució de l’eterna joventut. Dins de la tradició hermètica, els alquimistes es transmetien dels uns als altres les fórmules diverses per a la seua hipotètica obtenció. El mite esdevingué utopia i la utopia, metàfora. Avui els químics sabem que la pedra filosofal no existeix, que les substàncies químiques i les seues propietats són molt diverses i complexes, cosa que fa molt més apassionant estudiar- les. Tot i això, la filosofia subjacent en la cerca de la pedra filosofal s’ha mantingut d’alguna manera en el desenvolupament de la química. La ciència química, des d’abans fins i tot de constituir-se com a tal ciència, ha mirat de transformar “matèria ordinària” en substàncies o materials més nobles, més útils, de més valor, ha buscat medicaments i remeis per a combatre malalties; en definitiva, millorar la salut i les condicions de vida de les persones. La química apareix molt enjorn en la història de la humanitat, quasi sempre lligada a la resolució pràctica de problemes quotidians. Moltes de les revolucions tecnològiques que han tingut lloc al llarg de la història i que han transformat molt profundament la societat tenen a veure amb avanços en el coneixement de la química. N’hi haurà prou de recordar què va representar el control del foc, que no és una altra cosa que el domini d’una reacció química, la combustió; l’obtenció del coure, del bronze o del ferro en l’edat antiga, tan importants que van donar nom a èpoques prehistòriques, l’edat del bronze i l’edat del ferro; el domini de la ceràmica i els pigments ceràmics, que és clau per al desenvolupament de les societats agrícoles; l’obtenció del tint porpra,que va afavorir l’aparició d’un dels primers emporis comercials, el fenici; el descobriment del morter, que va comportar l’aparició de noves tècniques constructives; el control de la fermentació, que va permetre l’obtenció del vi i la cervesa; la fabricació del vidre; l’elaboració de cosmètics, perfums i remeis a partir de minerals o extractes de vegetals o animals, etc., fins a arribar a l’època actual, en què l’electrònica, els plàstics, els medicaments o els nous materials han transformat completament la nostra manera de viure. L’objectiu de l’exposició és mostrar, des d’una perspectiva històrica, l’evolució del coneixement químic des del Renaixement fins a 1895 aproximadament, data d’inici dels estudis de química en la Universitat de València. A tal efecte, s’exposen exemplars dels segles XV a XIX de llibres clau sobre alquímia, química i aplicacions de la química, tots els quals són peces custodiades als fons de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. En l’exposició se segueixen dos camins. D’una banda, es mostra l’evolució dels conceptes químics, des de la definició dels quatre elements clàssics –aire, terra, aigua i foc– en la metafísica aristotèlica, passant per l’alquímia, fins a arribar a la química com a ciència moderna i consolidada, fonamentada en conceptes teòrics, amb el seu llenguatge propi. D’altra banda, es posa en evidència l’evolució de la química com a ciència aplicada a la resolució de diversos problemes pràctics quotidians. Tots dos camins, inicialment separats, es van entrellaçant cada vegada més a mesura que els conceptes suggereixen noves tècniques i el progrés tècnic exigeix interpretacions més profundes, fins a fer-se pràcticament inseparables en l’actualitat. Agrupats per temes, a través dels llibres, en les diferents seccions es mostra l’avanç de la ciència química des dels seus orígens metafísics i alquímics fins que es fonamenta com a ciència moderna, juntament amb les aportacions a diversos camps d’interès pràctic, com són els tints, tan importants en la indústria de la seda, part vital de l’economia valenciana en els segles XVI al XVIII; la pirotècnia i la ceràmica, també de gran tradició a València; els perfums, la metal·lúrgia i moltes altres àrees d’interès. Finalment, es mostren exemplars de diverses obres literàries en què l’alquímia o la química representen un paper cabdal. La selecció reuneix una col·lecció excepcional de peces, no sols per la seua importància conceptual, pel fet de presentar fites decisives en l’avanç de la química, sinó també, al mateix nivell d’importància, per la seua qualitat bibliogràfica i per la bellesa i diversitat de les seues il·lustracions, que estem segurs que satisfaran aquells homes i dones que, com nosaltres mateixos, estimem els llibres, aquests objectes màgics capaços de deixar-nos una empremta inesborrable.