Resum: Aquest article analitza la polèmica generada en la premsa valenciana l?any 1961 entre Joan Fuster i Josep M. Bayarri, arran del cinquantenari de la mort de Teodor Llorente. Mentre que Fuster reclama un debat intel·lectual al voltant del líder de la Renaixença valenciana i, de retop, dels referents propis, Bayarri en té prou amb commemoracions i celebracions, com misses, lectures de poemes o articles de diari. Aquest enfrontament dialèctic amaga dues maneres totalment oposades d?entendre el valencianisme de postguerra: d?una banda, un valencianisme que proposa l?autocrítica i la reflexió; d?una altra, un valencianisme o «regionalisme» irracional, de caire sentimentalista i antiintel·lectual. L?article analitza, doncs, el posicionament i l?abast de la defensa de Llorente per part d?aquests dos autors.Paraules clau: Teodor Llorente, Joan Fuster, Josep M. Bayarri, valencianisme, postguerra..This paper analyses the controversy that Joan Fuster and Josep M. Bayarri create on the Valencian press in 1961, as a result of the fifty years after Teodor Llorente?s death. Whereas Fuster demands an intellectual discussion about the leader of the Renaixença in Valencia and the Valencian writers, Bayarri settles for commemorations and celebrations, masses, poetry readings or journal articles about him. This dialectic confrontation conceals two totally opposed ways of understanding the Valencianism of the postwar period. On the one hand, there is a Valencianism that proposes a self-criticism and a reflection; on the other hand, we find a Valencianism or an irrational «regionalism» that is sentimentalist and anti-intellectual. Therefore, this essay analyses the points of view about Llorente made by these two authors.Keywords: Teodor Llorente, Joan Fuster, Josep M. Bayarri, Valencianism, postwar period.