Resum: En aquest article analitzem els mecanismes de la construcció del relat (oficial), des de diversos punts de vista, de la Croada contra els albigesos i l?expoli d?Occitània per França en el transcurs d?aqueixa cruel campanya militar (1r terç del segle XIII). Analitzarem dues fonts textuals que són testimonis d?excepció dels fets i de la construcció i la narració d?aqueix relat, a través de la mimesi historiogràfica en un cas, la Cançó de la Croada contra els albigesos, i, en l?altre, del formalisme d?un text jurídic (document històric, pròpiament dit) del més alt rang, el Tractat de Meux-París (1229), signat pels màxims representants de les dues contraparts. I també analitzarem qui es beneficia (i per què), en primera instància, dels efectes del Tractat. Paraules clau: Cançó de la Croada contra els albigesos, Tractat de Meaux-París (1229), Batalla de Muret, Pere el Católico, Alfons de Poitiers, Lluís IX de França, Ramon VII de Tolosa, Historiografia medieval. In this article I analyze the technic behind the construction of the (official) story, from different points of view of the Crusade against the Catars and the dispossession of Occitania by the French Crown during the course of that cruel military campaign (1st third of the 13th century). I analyze two textual sources that are added value witness of the facts in order to make and to tell that story, through the historiographic mimesis in one case, the Song of the Crusade againts the Catars, and, in the other, the formalism of a legal text (historical document, proper) of the highest rank, the Treaty of Meux-Paris (1229), signed by the highest representatives of the two parties. And Il also analyze who benefits (and why), in the first instance, from the effects of the Treaty. Keywords: Song of the Crusade againts the Catars, Treaty of Meaux-Paris (1229), Battle of Muret, King Peter The Catholic of Aragon, Alphons de Poitiers, King Louis IX of France, Raymund VII of Toulouse, Medieval Historiography