Resum La discòrdia («divís») entre els oficis de ferrers i teixidors, que té lloc en la secció inicial del 'Tirant lo Blanc' (cap. 41), és un dels episodis més coneguts de la novel·la, degut a la seua originalitat temàtica, els seus protagonistes burgesos i el desenllaç sorprenent del conflicte. L'article examina la realitat històrica de les desfilades i entrades reials en l'època, i les disputes entre els oficis que s'hi donen; les crítiques generalitzades als juristes i l'experiència negativa de Joanot Martorell amb juristes; les processons literàries, religioses i carnavalesques, on apareixen els oficis en conflicte; els motius de la forca, els traïdors penjats (com ara Judes) i els penjats cap per avall; i, finalment, el tema del Judici final en rondalles i exemples. En conclusió, el tema de la justícia aplicada arbitràriament parteix de l'àmbit històric, però serà transformat, gràcies a l'ajut de l'imaginari carnavalesc, en una grotesca rondalla folklòrica sobre una decisió in-justa, però intel·ligent. Abstract The fight (or «division») between the guilds of smiths and weavers, which takes place in the first section of 'Tirant lo Blanc' (Chapter 41), is one of the most well-known episodes in the romance, due to its thematic originality, its bour-geois protagonists and the amazing outcome of the conflict. This article examines the historical reality of the royal parades at the time and the disputes between the guilds that took place during these processions; the widespread criticism of jurists and Joanot Martorell's negative experience with them; the literary, religious and carnival proces-sions, where the conflicting guilds appear; the literary motive of the gallows and the hanged traitor (such as Judas) as well as those hanged upside down; and finally the subject of the Last Judgment in medieval fables and examples.