Les designacions utilitzades per a referir-se als ancians, així com per a descriure l'univers que els envolta, reflecteixen la percepció que té la societat del tema. Aquest llenguatge dona lloc a una reflexió crítica sobre els fenòmens dels tabús i eufemismes lingüístics, que són particularment interessants d'analitzar quan s'estudien i contrasten els idiomes. La percepció intuïtiva del llenguatge utilitzat en els mitjans de comunicació manca, no obstant això, d'eines d'anàlisis que permeten tindre un coneixement més precís de les denominacions emprades i els seus contextos. Per a això, l'anàlisi de corpus és una metodologia que permet una identificació i descripció més precisa dels fenòmens lingüístics analitzats, tant en termes quantitatius com qualitatius. Per tant, l'estudi que ací es presenta forma part d'una perspectiva lingüística i contrastiva. La investigació se centra en el camp semàntic de la tercera edat, basat en textos de corpus de la premsa escrita alemanya i portuguesa. L'evolució demogràfica i els canvis socials de l'últim segle fan que l'anàlisi d'aquest camp siga particularment interessant. Això justifica l'existència de diversos estudis sociolingüístics en diversos idiomes.