El propòsit del següent estudi consisteix a analitzar la performativitat de la literatura en el pensament de Derrida i el seu potencial polític per a interrompre processos de constitució d'ordres simbòlics (identitats, races, gèneres). La capacitat de la literatura per a ?sabotejar? la producció naturalitzada d'un ordre a través de l'operativitat del discurs radica en la particularitat de la seua força performativa, que Derrida va qualificar en Force de loi com a ?força de ruptura?, o com el dret a la vaga en tota interpretació. En aquest sentit, la performativitat de la literatura no consisteix tant a constituir com a destituir; no intenta produir o posar un món, sinó deposar-lo. Aquesta reflexió sobre la força desviada o destituyent de la literatura mostrarà el seu caràcter polític, així com de la seua estreta vinculació amb la democràcia: l'obertura o hospitalitat que exigeixen ambdues és una permanent possibilitat de sabotatge i desinterpelació.