L?educació superior és un dels tipus d?educació més influïts per les tecnologies digitals. Aquesta situació, al mateix temps que presenta diversos avantatges, també imposa molts desafiaments. L?educació de tipus superior a Mèxic es conforma per tres nivells: tècnic superior, llicenciatura i postgrau. En els estudis de postgrau és on es formen, pròpiament, els investigadors en germen. No obstant això, no hi ha abundant literatura especialitzada sobre els desafiaments que imposen les tecnologies digitals per a formar els investigadors en, relativament, poc temps (d?un a quatre anys). Aquest estudi documental va aplicar el mètode d?investigació anomenat revisió sistemàtica per identificar les troballes més rellevants que els especialistes han analitzat sobre l?ús de les tecnologies digitals pels investigadors en formació. La revisió sistemàtica es va dur a terme en quatre fases: cerca documental en bases de dades científiques, descripció dels criteris d?inclusió i exclusió de textos, anàlisis i categorització i, finalment, discussió i proposta. Els resultats més rellevants suggereixen que els investigadors en formació breguen amb diversos problemes en el moment d?usar tecnologia digital, entre els quals destaquen: la preparació incorrecta dels espais de treball per a la producció de coneixement; la necessitat de generar articulacions espontànies entre les eines digitals disponibles, vigents i interoperables; i la configuració adequada de les xarxes d?investigació, entre altres. Finalment, es proposa un procés d?ús de les tecnologies digitals que recorre, de manera itinerant, tres etapes durant la formació de l?investigador: preparació, ús i distribució.