Aquest treball té per objectiu analitzar la situació de l'oligarquia rural valenciana a partir de l'expulsió dels moriscos i pretén omplir el buit historiogràfic existent sobre l'univers de la burgesia valenciana durant el segle XVII a partir de dos casos concrets. A partir dels exemples de dos famílies del terme general de Gandia, els Tamarit i els Miranda, documentem els mecanismes de manteniment i ascensió social de l'oligarquia rural valenciana durant el segle XVII encara que el període treballat abasta des de les últimes dècades del segle XVI fins a la primera meitat del segle XVIII. Il·luminem diferents aspectes d'aquestes famílies per tal de comprendre el funcionament i la manera de viure del grup social burgés: des de les qüestions genealògiques, l'estratègia matrimonial, les bases econòmiques dels seus negocis, els serveis militars i personals prestats a la Corona fins a la distribució de l'espai domèstic, els gustos literaris i els artístics. Com en tota crisi, l'expulsió dels moriscos del Regne de València, l'any 1609, significà una oportunitat perquè alguns membres de l'oligarquia rural accediren a la compra de terres i senyorius, prosperaren en el món del crèdit i al remat, pogueren enriquir-se i ascendir socialment. Les inversions adequades en determinats productes financers, l'oportuna selecció dels clients i una gestió encertada de la terra, permeteren a una família benestant d'Oliva convertir-se en senyors de vassalls, emparentar amb la noblesa de la capital i reunir un patrimoni important. El seguiment biològic i patrimonial de diverses generacions de la família Tamarit de Gandia i de la família Miranda d'Oliva, ens permet analitzar d'una banda, els punts febles que expliquen la fallida econòmica dels Tamarit i d'altra banda, els mecanismes que marquen l'èxit social aconseguit per Enric de Miranda i els descendents. El punt d'unió d'ambdós famílies es produïa a partir d'un fet clau: la compravenda del senyoriu de Guardamar en l'Horta de Gandia l'any 1635. Els Tamarit havien posseït aquest senyoriu durant tres segles però a causa de diferents factors, es veien obligats a vendre'l.