Es tracta d'una mostra a base d'obra original i única. Pintures en gran format i políptics distribuïts en tres parts: “L'herència”, “La carn” i “La pintura”, que formen un tot, però que bé podrien ser sengles exposicions independents, on, en un primer colp de vista, ja veiem un evident desenvolupament plàstic en les formes, els colors i les textures. Cadascuna d'aquestes seccions narra una història i un moment determinats, però totes tres conviuen en una connexió inevitable, fonamentalment les dues primeres, en què els fets imposen el seu pes. En l’una i l’altra se’ns trasllada a experiències personals per mitjà d'un expressionisme molt tenebrós, quasi abstracte, en llenços que van dels grans formats a les composicions a base de petites obres, i que converteixen aquest relat íntim no en una anàlisi d'interpretació literal sinó en una reflexió sobre la realitat. Un relat que continuarà i que, com l'anguila, pondrà en la part final. L'anguila. Açò és un quadre, no una opinió no és una confessió, sinó una sèrie d'obres de gran intensitat formal dotades de qualitat poètica i compromís social.