|
Resum: Els estudiosos del teatre del segle XIX consideren que els gèneres escènics vuitcentistes, en especial el sainet, són una font de documentació de la societat d?aquells anys. En conseqüència, a través d?una part important de la producció dramàtica de Francesc Palanca i Roca (1834-1897) podem resseguir els hàbits, els costums i les tradicions dels valencians d?aquell període, fins i tot la disputa o el debat al voltant de les dones que inundava els ambients literaris i acadèmics europeus des de l?edat mitjana. En aquest sentit, observarem com les obres per a escena de Palanca i Roca recullen l?herència dels tòpics misògins i dels arguments en defensa de la condició femenina, una herència que procedeix tant de la literatura culta com de la popular. En definitiva, la detecció i identificació d?aquests elements serà l?objectiu del present treball.Paraules clau: misogínia, teatre, sainet19th century researchers consider that 18th century drama genres, especially the «sainet» (a comic sketch), are a source of documentation on those years society. Consequently, we can follow the habits, uses and traditions of the Valencian people of that period through an important part of the drama production by Francesc Palanca i Roca (1834-1897), even the dispute or debate on women that used to flood the European literary and academic circles of the medieval age. In this respect, we will see how the drama plays by Palanca i Roca gather the heritage of misogynous topics and the arguments on women?s condition defence, a heritage coming from the cultivated literature as well as from the popular one. All in all, the detection and identification of these elements will be the objective of the present work.Keywords: misogyny, theatre, sainet
|