El propòsit d’aquesta investigació és documentar i analitzar la trajectòria d’ascensió social protagonitzada durant els segles XVII i XVIII per la família Escrivà, originària de la Font d’en Carròs. La recerca es basa en diverses i nombroses fonts arxivístiques i s’ubica en el marc historiogràfic actual dels estudis sobre mobilitat i canvi social, família i elits de poder. El seguiment biològic i patrimonial de diverses generacions de la família Escrivà, i dels seus parents, els Faus d’Ador, ens permet analitzar, d'una banda, els mecanismes que marquen l’itinerari de promoció social seguit pels llauradors rics i, d’altra banda, les estratègies econòmiques però també de planificació matrimonial així com jurídiques per assegurar que l’estirp conservara el patrimoni assolit i es poguera mantenir en l’estat i qualitat de nobles. A més de tractar altres temes com ara l’explotació i gestió dels senyorius, els moviments de resistència antifeudal, el patronatge religiós exercit o la vida quotidiana. Ens sembla bastant significatiu, com a un cas evident de mobilitat social, que els Escrivà aconseguiran esdevenir cavallers sense tenir ascendència noble ni cap passat gloriós o full de serveis. Així doncs, Joan Escrivà (1583-1662), en el moment de casar-se l’any 1609, era una llaurador que marxava a Beniarjó, on els moriscos expulsats havien deixat buides cases i terres, a buscar fortuna. Al cap d’unes dècades, Joan passarà a exercir de mercader, això és, procurarà negocis de volum important tant en el sector creditici com en la compra de propietat rústica i d’alguns establiments artesanals com ara molins o escrivanies notarials. Però, sens dubte, serà el fill, don Francesc (ca.1610-1677), el que marcarà un salt qualitatiu en les expectatives familiars una vegada assolida la condició de noble. La seua etapa vital ens documenta aspectes important com ara la compra de senyorius (Favara i Benirredrà), l’obtenció de privilegis i honors o la fundació de dos vincles per tal d’immobilitzar el patrimoni. El canvi de segle ve marcat per l’etapa vital de dos senyors, don Vicent Escrivà i Ferrando (1653-1701) i don Vicent Escrivà i Castelló (1684-1746), un període de temps en què la família haurà de fer front a nombrosos conflictes derivats de la resistència antisenyorial dels seus vassalls a Benifallim però també a Favara a més d’enfrontar-se judicialment amb la vila de Gandia, parents i altres nobles. Això de banda, ambdós senyors començaran a adaptar la seua hisenda nobiliària als nous temps, això és, abandonant progressivament el negoci del deute públic (els censals) per substituir-lo per la compra de propietat rústica o la compra del domini útil de terra dels seus senyorius. Per la seua banda, don Miquel Escrivà i Faus (1716-1789) traslladarà la residència de la família de Benirredrà a València el que suposarà una major despesa sumptuària en la compra i ampliació d’una casa palau però també desplegarà un important programa de protecció religiosa al seu senyoriu de Favara. El seu fill, don Llorenç, que ja de ben jove ingressarà en la Reial Maestrança, es convertirà en una de les majors fortunes del regne a finals del segle XVIIII gràcies a l’acumulació i herència de diferents vincles provinents de les famílies Faus, Martínez de la Raga, Bou de Penya-roja i Sisternes d’Oblites. Don Llorenç aconseguirà l’any 1800 el títol de comte de Ròtova a partir de diferents serveis prestats a la nació sobretot en el marc de la Guerra de França. En definitiva, la trajectòria històrica dels Escrivà ens ha permés il·luminar aspectes claus del canvi i la mobilitat social, podent estudiar al detall les diferents estratègies, processos i adaptacions duts a terme per les diferentes generacions per tal de perpetuar-se en la seua posició de privilegi i poder.The purpose of this research is to document and analyse the trajectory of social ascension that stars during the 17th and 18th centuries by the Escrivà family, originally from the la Font d'en Carròs. Research is based on several and numerous archivist sources and is located in the current historiographical framework of studies on mobility and social change, family and elites of power. The biological and patrimony of several generations of the Escrivà's family, and of their relatives, the Faus d.Ador, allows us to analyse, on the one hand, the mechanisms that mark the itinerary of social promotion followed by rich farmers, and, on the other, the economic strategies but also matrimonial planning as well as legal strategies to ensure that lestestirp would preserve the heritage achieved and be able to maintain the status and quality of nobles. In addition to dealing with other subjects such as the exploitation and management of the lordships, anti-feudal resistance movements, exercised religious patronage or everyday life. We consider it quite significant, as an obvious case of social mobility, that the Escrivà will succeed in becoming knights without any noble ancestry or a glorious past or service sheet. Thus, Joan Escrivà (1583–1662), at the time of his marriage in 1609, was a farmer who arrived to Beniarjó, where the expelled Moriscos had left empty houses and lands to seek fortune. After a few decades, Joan will become a merchant, that is, will provide significant business in the credit sector as well as in the purchase of rustic property and in some craft establishments such as mills or notary scribes. But, no doubt, he will be the son, Don Francesc (ca.1610-1677), which will mark a qualitative leap in family expectations once the status of a nobleman has been achieved. His life period documents important aspects such as the purchase of lordships (Favara and Benirredra), the obtaining of privileges and honours, or the foundation of two bonds in order to deimmobilize heritage. The turn of the century is marked by the vital stage of two lords, Don Vicente Escrivá i Ferrando (1653–1701) and Don Vicente Escrivá i Castelló (1684–1746), a period in which the family will have to deal with numerous conflicts arising from the anti-lordial resistance of its vassals at Benifallim but also at Favara in addition to having to face the village of Gandia, relatives and other nobles. The two lords, on the other hand, will begin to adapt their property to the new times, that is, by progressively abandoning the public debt business (censals) to replace it with the purchase of rustic property or the purchase of the useful land domain of their lordships. For his part, Don Miquel Escrivá i Faus (1716–1789) moved the residence of the Benirreda family to Valencia, which would involve a greater sumptuary expense in the purchase and extension of a palace house, but would also deploy a major religious protection program to his lordship of Favara. His son, Don Llorenç, who at a young age entered the Royal Maestrance, became one of the greatest fortunes of the kingdom in the late 18th century thanks to the accumulation and inheritance of different ties from the families Faus, Mart.nez de la Raga, Bou de Penya-roja and Sisternes d.Oblites. In 1800 Don Llorenç obtained the title of Count of Rotova from various services to the nation, especially in the context of the French War. In short, the historical record of the Escrivà has allowed us to shed light on key aspects of change and social mobility, and to study in detail the different strategies, processes and adaptations carried out by the different generations in order to perpetuate their position of privilege and power.