El que no podíem imaginar, ha passat: l’expansió global d’un microbi a la qual la major part dels països ha respost confinant la població per evitar el col·lapse dels sistemes sanitaris. En aquest moment, el que encara no en sabem és molt més i més rellevant que el que ja en sabem. El virus seguirà amb una enorme capacitat de contagi silent, ja que la població probablement immunitzada constitueix un percentatge molt reduït. En conseqüència, mentre no es trobe una medicació eficaç per als seus múltiples efectes i capacitat letal, o una vacuna assequible a escala mundial, la possibilitat de rebrots és molt elevada. Aquesta crisi biològica i sanitària ha tingut des del principi conseqüències també letals per a l’activitat econòmica (tall de la mobilitat del transport, tancament d’empreses, destrucció de llocs de treball, desconfiança financera, paralització de sectors estratègics d’activitat productiva, etc.). Aquestes crisis econòmica, financera i laboral comporten un increment de la vulnerabilitat, de la pobresa i, en darrer terme, de la desigualtat. Una gran crisi social.