L’objectiu principal de la tesi és estudiar quins relacions s’establien, al segle XV, entre una vila reial mitjana del regne de València, en aquest cas Castelló, i els seus prohoms, i la corona. Ens trobem en un període de transició de l’Edat Mitjana als temps moderns, on, a la Corona d’Aragó, es consolida definitivament l’autoritat de la monarquia i la seua administració com a poder superior. Aquest moment, que coincideix amb l’arribada de la dinastia Trastàmara, ha estat definit tradicionalment com de major intervencionisme reial a la vida política municipal, una limitació de l’autonomia urbana i una major docilitat de les elits locals front la corona. La tesis s’encabeix en el debat historiogràfic entre aquesta visió clàssica i les aportacions de les darreres dècades, que posen l’èmfasi en el possible interès de sectors hegemònics urbans en aquestes intervencions, que reforçarien la seua posició interna al municipi a canvi d’una pacificació dels nuclis urbans obtinguda pels monarques. Així, s’ha provat d’aplicar al cas castellonenc una perspectiva ja emprada en estudis dedicats a altres poblacions valencianes, no sols destinada a intentar detectar figures i llinatges locals que col·laboren amb la monarquia i se’n veuen afavorits, sinó també a analitzar altres espais de contacte entre el poder reial i el municipal, i el paper de la vila dins el regne al context del segle XV. La tasca s’ha basat amb el repàs de les riques fonts municipals castellonenques, que s’han completat i contrastat amb les de l’Arxiu del Regne de València. La tesi s’ha estructurat en cinc grans capítols. El primer constitueix un estudi a nivell local de l’Interregne de 1410-1412 i el Compromís de Casp, un període d’alta conflictivitat política i bèl·lica, que posà a provà la resistència de viles com Castelló, i que fou seguida d’una ràpida adaptació dels prohoms de la vila a la nova dinastia pels beneficis que repercutien en les dues parts. El segon capítol tracta la participació de Castelló en els grans esdeveniments polítics i bèl·lics del segle, amb una atenció especial a la Guerra Civil catalana i la revolta d’Arenós, en què la vila s’esforça per defensar la seua autonomia i reivindicar el seu estatus dins la xarxa urbana del regne front la corona. El tercer analitza l’evolució al llarg del segle XV de dues institucions reials amb base a Castelló, la lloctinència de governació i la batllia, el perfil dels titulars dels oficis i els seus col·laboradors i les seues relacions amb l’elit castellonenca. El quart s’ocupa de diversos àmbits i modalitats de trobada entre vila i monarquia, com la representació a corts i les negociacions de els demandes de la corona, com a exemples de defensa jurídica del municipi davant el aquesta última. En darrer lloc, s’estudia l’evolució del règim i sistemes electorals de la vila al llarg dels segle, la seua relació amb l’estat de les finances locals, les intervencions reials en aquests dos àmbits i els sectors dels prohoms que resultaren beneficiats per aquestes actuacions de la monarquia.