Tot i els reiterats incompliments que havia comès Canal 9, l'antiga televisió valenciana, pel que fa a la seua funció de servei públic, el seu tancament el 2013 per part del govern del PP va tenir un notable impacte en l'imaginari col·lectiu i va representar una pèrdua considerable per al sistema comunicatiu autonòmic. En aquest sentit, la posada en marxa de la plataforma de mitjans públics valencians, À Punt Mèdia, va despertar moltes expectatives en la societat valenciana. Entre d'altres propòsits, els polítics i els professionals de la comunicació que en formaren part havien de demostrar que es podien fer les coses de manera diferent. Les eleccions autonòmiques de 2019 eren una oportunitat magnífica per a demostrar-ho. D'una banda, calia desplegar noves fórmules audiovisuals capaces de traslladar la informació política a la ciutadania en les millors condicions; de l'altra, el nou canal havia d'allunyar-se de la manipulació informativa que havia caracteritzat l'anterior etapa. L'objectiu d'aquest treball és comprovar fins a quin punt aquests dos propòsits s'han complert, per a la qual cosa analitzarem la cobertura que feu À Punt del procés electoral parant atenció en els gèneres informatius al marge de les notícies. En concret, ens fixarem en les entrevistes polítiques als candidats i en els debats electorals. Utilitzarem diverses metodologies quantitatives i qualitatives per obtenir els resultats, que apunten a un comportament bastant equilibrat, tant en la morfologia audiovisual com en la profunditat del relat informatiu, però amb poca ambició de conjunt per a un mitjà públic que aspira a ser una referència mediàtica al seu territori.